Vés al contingut

Desdèmona (satèl·lit)

De Viki.cat
Infotaula objecte astronòmicDesdèmona 
Desdèmona
 Vegeu-ne la posició actual
Radi orbital mitjà62.658,364 ± 0,047 km[1]
Excentricitat e0,00013 ± 0,000070[1]
Període orbital P0,473649597 ± 0,000000014 d[1]
Característiques físiques i astromètriques
Àrea de superfície~14,500 km²[5]
Velocitat d'escapament~0,027 km/s[5]
Obliqüitatzero[6]
Albedo0,08 ± 0,01[2]
0.07[3][4]
Temperatura de superfície
Catàlegs astronòmics
Sèrie
«  •  »

Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 6.[7] Desdèmona rep el seu nom de l'esposa d'Otel·lo de l'obre de teatre de William Shakespeare Otel·lo. També se l'anomena Uranus X.[8]

Desdèmona pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[2] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[2] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[1] radi de 32 km[6] i albedo geomètric de 0,08[2].

A les imatges del Voyager 2 Desdemona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Desdèmona és 0,6 ± 0,3.[6] la seva superfície presenta un color grisós.[6]

Desdemona podria col·lidir amb una de les llunes veïnes d'Urà Crèssida o Julieta en els propers 100 milions d'anys.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, vol. 115, 1998, p. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 2001, p. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculat en base a d'altres parèmetres
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, vol. 151, 2001, p. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  7. ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  8. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 juliol de2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  9. ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, vol. 125, 1, 1997, p. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs