Vés al contingut

Pòrcia (satèl·lit)

De Viki.cat
Infotaula objecte astronòmicPòrcia 
Tres de les llunes d'Urà en una foto de la NASA, obtinguda gràcies a la missió Voyager 2
 Vegeu-ne la posició actual
Excentricitat e0,00005 ± 0,00008[1]
Període orbital P0,5131959201 ± 0,0000000093 d[1]
Característiques físiques i astromètriques
Àrea de superfície~57,000 km²[5]
Velocitat d'escapament~0,058 km/s[5]
Obliqüitatzero[6]
Albedo0,08 ± 0,01 [2]
0.07[3][4]
Temperatura de superfície
Catàlegs astronòmics
Sèrie
«  •  »

Pòrcia és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la denominació termporal S/1986 U 1.[7] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre El mercader de Venècia de William Shakespeare. També se'l coneix com Urà XII.[8]

Pòrcia és el segon satèl·lit interior més gran d' Urà després de Puck. L'òrbita de Pòrcia, que es troba dins el radi sincrònic d'Urà, s'està esfondrant a poc a poc degut a l'desacceleració de marea. El satèl·lit pot trencar-se formant un anell planetari o colpejar Urà.

Pòrcia encapçala el grup de satèl·lits anomenats grup de Pòrcia que inclou Bianca, Crèssida, desdèmona, Julieta, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[2].Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[2]

Es coneix molt poc sobre les característiques de Pòrcia a part de la seva mida al voltant dels 140 km,[6] l'òrbita,[1] i l'albedo geomètric al voltant de 0,08.[2]

A les imatges del Voyager 2 Desdèmona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Pòrcia és 0,8 ± 0,1.[6] La seva superfície és grisosa.[6] Observacions fetes amb el Telescopi espacial Hubble i altres grans telescopis terrestres han trobat traces d'absorció d'aigua gelada en l'espectre de Pòrcia.[2][9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, vol. 115, 1998, p. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 2001, p. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Calculada en base a altres paràmetres
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, vol. 151, 2001, p. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  7. ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  8. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  9. ↑ Dumas, Christophe «Hubble Space Telescope NICMOS Multiband Photometry of Proteus and Puck». Astronomical Journal, vol. 126, 2003, p. 1080–1085. DOI: 10.1086/375909.

Enllaços externs