Dialecte xurro
Plantilla:Metacaixa d'avís [[Categoria:Articles per fusionar des Plantilla:Deod']]
Plantilla:Sidebar with collapsible lists Dialecte xurro és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà parlades a les comarques de l'interior del País Valencià. El mot xurro és utilitzat pels valencianoparlants per a designar als castellanoparlants en general. D'ací ha passat a ser utilitzat per a designar aquestes varietats dialectals castellanes.
Etimologia i altres significats
La paraula està documentada per primera vegada el 1851 i s'ha discutit sobre el seu origen: es diu que podria ser un mot preromà, amb aportacions de caire expressiu.[1]
El significat originari s'aplicava a les ovelles de raça xurra, cobertes de pèl curt, gruixut i rígid i que donaven una llana més basta i de poca qualitat comparades amb les altres, per la qual cosa el nom va passar a designar també les persones grolleres i de baixa condició, "inferiors" al comú de la societat.[1]
Segons el Diccionari Diccionari Català-Valencià-Balear el mot xurro prové de l'homònim castellà churro que significava "grosser"[2]
Fins i tot, hi ha una tercera hipòtesi segons la qual el mot xurro té el seu origen en el jurament que feien els habitants de l'interior del País Valencià quan anaven a treballar la terra a l'Horta de València o a la Ribera, en compte de començar el jurament amb la frase "jo jure" pronunciaven una cosa semblant a "io xurro". D'ahí que se'ls anomenara xurros.
Per extensió, entre valencians es va aplicar també a la gent diferent de la majoritària, és a dir, la que parlava foraster, i es va generalitzar en aquells que parlaven castellà (a semblança de l'ús de xarnego a Catalunya), fins i tot per designar els mateixos valencians de l'àrea castellananoparlant.[1]
Àmbit geogràfic
Els dialectes popularment coneguts com xurro, es parlen a les comarques de: Els Serrans, l'Alt Palància, l'Alt Millars, el Racó d'Ademús i la Foia de Bunyol.[1] Les principals viles on es parla son Ademús, Bunyol, Sogorb, El Villar, Xella, Xelva, Xest i Xiva.
Característiques
L'explicació popular del fet que en aquestes comarques es parle castellà és que els seus habitants procedixen de la repoblació majoritàriament amb aragonesos que féu Jaume I en certes comarques valencianes. El castellà d'aquestes comarques té unes certes semblances amb els parlars aragonesos, com la preferència per la formació de diminutius amb els sufixos -ico, -ica: bolsica, cosica, perrico.[3]
La influència de la propera zona valencianoparlant és també molt forta en aquesta zona. Alguns trets d'influència catalana són, entre d'altres:
- La substitució del fonema castellà [θ] per [s] (haser la sena es fásil) en alguns pobles molt propers a les comarques valencianoparlants.
- La desaparició dels pronoms castellans contigo, conmigo i ti (te vienes con mí, me voy con tú, a tú te digo).
Consideració de Josep Giner
Potser un dels aspectes que més criden l'atenció en els treballs filològis de Josep Giner en l'estudi del Dialecte xurro, és el fet de considerar-lo com una varietat dialectal del valencià. Així, Giner considerava que el valencià es parlava a tot el territori valencià (excepte al Baix Segura, el Marquesat de Villena on es parla castellà-murcià) i es podia dividir en dos grups dialectals: el valencià oriental (el que hui en dia entenem com a zona de predomini lingüístic valencià del País Valencià) i el valencià occidental (el que hui en dia entenem com a zona de predomini lingüístic castellà del País Valencià).
Aquesta consideració es fonamentava en la proximitat entre ambdues varietats lingüístiques (d'una banda tenim el valencià que pertany al català occidental i de l'altra el dialecte xurro que prové de l'aragonés) i de influència lingüística de la Ciutat de València (i la resta del País) que ha provocat una quantitat considerable de préstecs semàntics, sintàctics i morfològics en el dialecte xurro. Hui en dia, però, aquesta teoria no és recolzada pels filòlegs i lingüistes.