Xella

Localització

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Canal de Navarrés
Manc. de la Canal de Navarrés
Xàtiva

Gentilici Xellí, xellina

Predom. ling.

Castellà

Superfície 43,50 km²

Altitud 219 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|02|Plantilla:Puntdecimal|N|0|39|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 74,2 km de València
9,4 km de Énguera

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
6 PSPV i 5 PP
Pablo Seguí Granero (PSPV)

Codi postal 46821

Festes majors Del 2 al 4 de febrer

Patró/Patrons Sant Blai

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta).

Geografia

El terme, força muntanyós, s'integra en el massís del Caroig, i és ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la dels tres xorros, la de las Clochicas, del Romeral del Cano, de la Mina, de los Chopos, etc. Altres paratges, que podem conèixer recorrent el terme a peu per la xarxa de petits senders senyalitzats, son l'Abrullador , Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

Història

Municipi d'alt interés arqueològic per la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del Mesolític fins l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers restes de ceràmiques als Secanos Altos i en alguna altra localització, i a la Peña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses deixalles i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit . El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites . En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle XV era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el 1609, el duc Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 era senyor Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.590	2.531	2.549	2.539	2.525	2.527	2.566	2.618	2.701	2.776

Economia

Zona tradicionalment agrícola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Martínez Granero	UCD
1983 - 1987	Juan Martínez Granero	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	José Agustín Talón Ballester	PSPV
1991 - 1995	Andrés Fernández Orts	PSPV
1995 - 1999	Vicente Coloma Granero	PP
1999 - 2003	Vicente Coloma Granero	PP
2003 - 2007	Pablo Seguí Granero	PSPV
2007 - 2011	Pablo Seguí Granero	PSPV
Des del 2011	Pablo Seguí Granero	PSPV

Monuments

Església de la Verge de Gràcia. Segle XVIII. La cúpula està sent estudiada per la sospita que Gaudí (1852-1926) estigués rere el seu disseny.
Ermita de Sant Nicolau.
Convent de les Monges.
Els Castillets. Deixalles d'origen àrab.

Festes i celebracions

Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del 2 al 4 de febrer. En aquestes festes es poden gaudir de cercaviles, concerts, processons, festes nocturnes, vaques, etc...
Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Web extraoficial de Chella, enllaç afegit per l'autor.
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.