Dolors Fàbrega Costa

Dolors Fàbrega Costa (Solsona, 1888 - 1964) . La seva mare i el seu pare tenien cura de la porteria de l'edifici dels Caputxins vells; d'aquí li ve el sobrenom de "la Caputxina". Casada amb en Jaume Pujol de cal Sotaterra, junts primer feien de ramassadors, fins que van obrir una cansaladeria on instal·laren la primera cambra frigorífica que hi havia a Solsona.

Vídua ben aviat, va dedicar-se als negocis. Comprava i venia conills, gallines, pollastre i ous. I donava feina a les seves dues filles, els gendres i la família dels gendres tant a Solsona com a Barcelona, i tant als mercats com a les botigues.

Però Dolors Fàbrega és coneguda sobretot perquè amb els diners que havia guanyat comprant i venent aviram va fer construir petits habitatges molt justets, amb poques condicions però barats, que llogava a preus assequibles a la primera onada d'immigració andalusa que va arribar a Solsona els anys cinquanta.

Quan la població immigrada ja resident a Solsona va millorar la seva situació econòmica, la Caputxina va fer construir uns nous habitatges que tenien una mica més de qualitat, amb cuina independent i un lavabo compartit al final del passadís de les cases. El barri es va conèixer amb el nom de "la Caputxina".

Dolors Fàbrega era una dona avesada a fer negocis. Si bé perseguia personalment a qui li quedava a deure, també ajudava les persones que ho necessitaven.

Emprenedora fins al moll de l'os, per Sant Jaume -el nom del seu marit- llogava una orquestra i feia celebrar la festa del barri. Alhora festejava el nombre de cases que havia fet construir sense que ningú hi hagués pres mal. Feia sortir els gegants a càrrec seu i organitzava un ball d'envelat gratuït.

La Dolors va ser tan popular que fins i tot se n'havia arribat a fer mofa en les representacions teatrals de Solsona.