Dreta de Catalunya
Dreta de Catalunya fou una organització política catalana d'ideologia conservadora, creada a Barcelona el 8 d'abril de 1933. El seu primer secretari general fou Josep Bertran i Güell i formava part de la directiva l'ex militar i ex-alcalde primorriverista de Barcelona Fernando Álvarez de La Campa[1] Aplegava membres dels antics partits monàrquics a Catalunya, com l'advocat Santiago Torent i Buxó i els industrials Joan Campmajó i Damià Mateu i Bisa. Alguns d'ells havien estat propers a la Lliga Regionalista. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 es presentà juntament amb Comunió Tradicionalista i Renovación Española, però només va obtenir 15.500 vots (3,32 %) i cap escó.
Es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1936 (16 de febrer de 1936), dins del Front Català d'Ordre,[2] però la coalició fou derrotada i la Lliga Catalana va acaparar tota la representació de la coalició, de manera que no assolí representació a les Corts Espanyoles.
Referències
- ↑ L'Anticatalanisme del Diari ABC (1916-1936) per Jaume Medina, p. 187
- ↑ «Dreta de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.