Vés al contingut

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

De Viki.cat
Eleccions al Parlament de Catalunya (1932)
 ←    → 
Q21146257 ⧼Translate-taction-translate⧽parliamentary
Error de l'expressió: Operador < inesperat
Error de l'expressió: Operador < inesperat

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932.

Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre per part del govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià.[1] Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.

L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català.

Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). El sistema electoral triat fou el mateix que regia per les Corts Espanyoles, conegut com a majoritari per districtes, amb reserva de minories, de tal manera que l'elector disposava de un nombre múltiple de vots d'uns 3/4 dels diputats a elegir en la seva circumscripció. A la pràctica aquest sistema representava que la candidatura guanyadora s´enduia aquestes 3/4 parts dels escons (el que es coneixia com "majories") i el segon partit la resta ("minories"). Els partits menors tenien molt poques possibilitats d´aconseguir representació. Al Parlament s'elegien 68 diputats de majoria i 17 de minoria.

Les eleccions van donar una aclaparant victòria a la coalició republicano-socialista encapçalada per l'Esquerra Republicana de Catalunya, i integrada a més per l'Unió Socialista de Catalunya i per d'altres petits partits republicans. Liderada per Francesc Macià, va obtenir les majories a les 5 circumscripcions - 68 dels 85 escons de la càmera catalana - mentres que l´encapçalada per la Lliga Regionalista aconseguia 16 dels 17 reservats a la minoria i un republicà independent era elegit fora del sistema de partits. Acció Catalana Republicana, amb aprox. un 7% del vot, el Partit Republicà Radical - un 5% - la Dreta de Catalunya - un 3% - i el Bloc Obrer i Camperol - un 2% - no aconseguiren representació.

El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com President del Parlament de Catalunya.

El 20 de desembre de 1932, el President Macià presentava el primer Govern de la Generalitat estatutària.

Després de 1932 i fins a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per part de la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.

Resultats

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1932
Candidatures Vots 1932 % Vot 1932 Parl. 1932
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 269.550 52,6 56
Lliga Regionalista (LR) 137.990 27,0 15
Unió Socialista de Catalunya (USC) - amb ERC 5
Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT) - amb ERC 4
Unió Catalanista (UC) - amb ERC 1
Partit Republicà Federal (PRF) - amb ERC 1
Partit Catalanista Republicà+Acció Catalana Republicana (PCR/ACR) 39.280 7,7 1
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) - amb LR 1
P. Republicà Radical (PRR) 25.795 5,0 -
Altres partits sense representació 39.445 7,9 -

Diputats elegits

ERC LR USC PRAT UC UDC
Barcelona Ciutat
  1. Martí Barrera i Maresma (52547)
  2. Nicolau Battestini i Galup (54786)
  3. Joan Casanellas i Ibars (55640)
  4. Amadeu Colldeforns i Margalló [2][3] (54966)
  5. Josep Dencàs i Puigdollers (55794)
  6. Miquel Guinart i Castellà (54262)
  7. Joan Lluhí Vallescà (57716)
  8. Francesc Macià i Llussà (62190)
  9. Pere Màrtir Rossell i Vilar (54004)
  10. Carles Pi i Sunyer (59019)
  11. Joan Puig i Ferreter (57990)
  12. Francesc Ribas i Soberano (54052)
  13. Jaume Serra i Húnter [4] (58643)
  14. Joan Baptista Soler i Bru (54704)
  15. Josep Tarradellas i Joan (56894)

Barcelona Província

  1. Joan Tauler i Palomeras (54244)
  2. Salvador Armendares i Torrent (77815)
  3. Joan Balart i Armengol (76363)
  4. Joaquim Bilbeny i Bosch (76887)
  5. Lluís Bru i Jardí (77371)
  6. Pere Comas i Calvet (78262)
  7. Lluís Companys i Jover (77401)
  8. Gaspar Armengol i Taló (78021)
  9. Josep Fontbernat Verdaguer (76961)
  10. Pere Mestres i Albet (77183)
  11. Joan Mora i Adserà (76731)
  12. Francesc Riera i Claramunt (76851)
  13. Jaume Sallés i Figueras (76035)
  14. Joan Selves i Carner [4] (77221)

Girona

  1. Joan Bancells i Xiberta
  2. Pere Blasi i Maranges [5]
  3. Joan Casanovas i Maristany
  4. Pere Cerezo i Hernáez
  5. Laureà Dalmau i Pla
  6. Antoni Dot i Arxer
  7. Josep Fàbrega i Pou [6][7]
  8. Josep Irla i Bosch
  9. Antoni Xirau i Palau
  10. Francesc Arnau i Cortina
  11. Xavier Casademunt i Arimany

Lleida

  1. Enric Canturri i Ramonet
  2. Josep Companys i Jover (31550)
  3. Pere Corominas i Montanya (32289)
  4. Francesc Macià i Llussà (32404)
  5. Jaume Magre i Ubach
  6. Josep Maria Espanya i Sirat
  7. Pere Mias i Codina
  8. Ricard Palacin i Soldevila
  9. Joan Sauret Garcia
  10. Humbert Torres i Barberà (32785)
  11. Francesc Viadiu i Vendrell [8] (32025)

Tarragona

  1. Josep Andreu i Abelló
  2. Francesc Farreres i Duran [4]
  3. Manuel Galès i Martínez
  4. Ventura Gassol i Rovira
  5. Martí Rouret i Callol [9]
  6. Antoni Rovira i Virgili
 Barcelona Ciutat
  1. Lluís Duran i Ventosa (32184)
  2. Josep Maria Tallada i Paulí (33078)
  3. Antoni Martínez i Domingo (33852)
  4. Ferran Valls i Taberner (33241)
  5. Joan Ventosa i Calvell (33146)

Barcelona Província

  1. Josep Maria Trias de Bes i Giró (44775)
  2. Antoni Miracle i Mercader (43852)
  3. Miquel Vidal i Guardiola (44780)

Girona

  1. Ramon d'Abadal i Calderó
  2. Tomàs Carreras i Artau
  3. Joan Vallès i Pujals

Lleida

  1. Joan Rovira i Roure
  2. Antoni Secanell Aparicio
  3. Roman Sol i Torres

Tarragona

  1. Josep Maria Casabò i Torras
  2. Josep Maria Tallada Paulí
 Barcelona Ciutat
  1. Joan Fronjosa i Salomó (54243)
  2. Estanislau Ruiz i Ponsetí (54415)

Barcelona Província

  1. Joan Comorera i Soler (77615)
  2. Manuel Serra i Moret (78814)

Tarragona

  1. Carles Gerhard Ottenwälder[10]
 Tarragona
  1. Miquel Cunillera Rius
  2. Josep Folch i Folch
  3. Gonçal Ibars Meseguer [11]
  4. Jaume Simó i Bofarull
  5. Pere Lloret Ordeix
 Barcelona Ciutat
  1. Joan Soler i Pla
 Barcelona Província
  1. Pau Romeva Ferrer

Referències

  1. ↑ DOGC de convocatoria d'eleccions.
  2. ↑ Amadeu Colldeforns i Margalló
  3. ↑ Letònia i Colldeforns
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Biografies de polítics manresans al web de l'ajuntament de Manresa
  5. ↑ La biblioteca de Torroella portarà el nom de Pere Blasi
  6. ↑ Un libro analiza la ejecución del único diputado catalán que no se exilió en 1939(castellà) #El País 14/04/2001
  7. ↑ Josep Fàbrega i Pou
  8. ↑ La memòria recuperada de Francesc Viadiu i Vendrell
  9. ↑ Móra d'Ebre dedicarà dos carrers a polítics republicans a ebredigital.com
  10. ↑ Segons GEC i Vicenç Riera Llorca Els exiliats catalans a Mèxic fou diputat d'USC i no pas d'ERC
  11. ↑ Grau Verge, Ferran. «Personatges d'Ulldecona» (en castellà). Ajuntament d'Ulldecona. [Consulta: 16 setembre 2011].


Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_1932&oldid=78477»