Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
de la Universitat Politècnica de Catalunya | |||||
| |||||
| Fundada | 1851 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Finançament | Públic (Generalitat de Catalunya) | ||||
| Director | Francesc Roure Fernández | ||||
| Ubicació | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|23|Plantilla:Puntdecimal|N|2|6|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}} | ||||
| Adreça | Avinguda Diagonal, 647 Barcelona | ||||
| Alumnat (curs 2008-2009) |
3.549 | ||||
| PDI (curs 2008-2009) |
337 | ||||
| Pressupost (2010) |
502.385,15 € | ||||
| Campus | Campus Diagonal Sud | ||||
| Lloc web | |||||
|
| |||||
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) és un centre universitari integrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.
Història
L'escola es va crear l'any 1851, amb el nom inicial d'Escola Industrial Barcelonesa,[1] gràcies a un Reial Decret del 4 de setembre de 1850 que permeté l'obertura de les primeres escoles d'ensenyament industrial a Sevilla, Bergara i Madrid.[2] L'escola de Barcelona absorbí les càtedres tècniques i científiques que la Junta de Comerç havia anat creant des de 1769,[3] incloent les de química aplicada, física experimental, maquinària i dibuix lineal.[1] Llorenç Presas i Puig va ser l'encarregat d'organitzar els estudis del nou centre. El discurs inaugural anà a càrrec de Jaume Llansó i el primer director fou Josep Roura i Estrada.[4] Les classes es van iniciar-se en l'antic convent de Sant Sebastià (ja desaparegut), proper a la Llotja, on hi hagué la seu entre 1851 i 1873.[1]
L'any 1855 l'escola passà a anomenar-se Escola Professional Industrial de Barcelona.[5] Degut a la llei Moyano de 1857, el 1860 s'anomenà Escola Superior Industrial de Barcelona.[5] A partir de 1865 el nom fou Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona.[2] L'any 1867 es tancà l'escola de Madrid, i l'escola de Barcelona passà a ser durant 32 anys l'única existent a Espanya d'aquestes característiques.[2] De totes les Escoles Industrials creades a Espanya en aquelles dates, només la de Barcelona ha seguit funcionant ininterrompudament fins els nostres dies.
L'any 1873 l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona es traslladà a l'edifici de la Universitat Literària, a la Plaça de la Universitat.[5] L'any 1874 es va crear l'Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis, la qual estava agregada a l'Escola d’Enginyers Industrials fins l'any 1913, moment en que s'independitzà amb el nom d'Escola del Treball de Barcelona.[5]
L'any 1927 l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona passà a ocupar l'edifici del Rellotge de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica de Can Batlló del carrer Urgell. L'any 1940, després de la guerra civil espanyola, es van fusionar les escoles de Barcelona, Bilbao i Madrid i l'escola s'anomenà Escuela Especial de Ingenieros Industriales. Establecimiento de Barcelona.[5] L'any 1947 l'escola de Barcelona tornà a ser independent.[5] L'any 1957 adoptà en nom oficial de Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona.[6]
L'any 1964 es produí el trasllat a l'edifici situat a l'avinguda Diagonal, obra de l'arquitecte Robert Terradas.[1] L'any 1971 l'Escola fou un dels centres que constituïren el que avui és la Universitat Politècnica de Catalunya.[3] El nom de l'escola es va catalanitzar l'any 1977, passant a ser Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona.[5] L'any 1998 s'adoptà el nom actual, que inclou la paraula "Enginyeria" en lloc "Enginyers" per raons de no discriminació de gènere.[5]
De l'escola n'han sortit més de 18.000 titulats, que han contribuït a la industrialització i al progrés tecnològic i socio-cultural de Catalunya i d'Espanya.[3]
Estudis
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona forma enginyers i enginyeres amb un ampli espectre d'especialització en diverses àrees tecnològiques: automàtica, construcció, elèctrica, electrònica, energètica, fabricació, informàtica, materials, mecànica, organització industrial, química, transports, logística o bioenginyeria.
A més dels estudis d'Enginyeria Industrial, en aquest centre s'imparteixen les titulacions d'Enginyeria Química, Enginyeria de Materials, Enginyeria Europea de Materials[7], Enginyeria en Organització Industrial i diferents màsters relacionats amb el món de l'enginyeria.
L'escola té una superfície de 47.000 m2 edificats, amb uns 3170 estudiants, més de 410 professors integrats en 17 departaments i prop de 240 persones d'administració i serveis.[3]
Alumnes notables
- Pau Sans i Guitart, polític.
- Fèlix Cardellach i Alivés
- Pompeu Fabra i Poch, filòleg.
- Esteve Terradas i Illa, eminent físic, matemàtic i enginyer català.
- Carles Emili Montañès i Criquillion, cofundador de la Barcelona Traction
- Rafael Campalans i Puig, enginyer, polític i professor.
- Carles Pi i Sunyer
- Santiago Rubió i Tudurí
- Josep Vilarasau Salat, president de la Fundació La Caixa.
- Gabriel Ferraté Pascual
- Martí Vergés Trias
- Salvador Gabarró i Serra, president executiu de Gas Natural.
- Pedro Nueno Iniesta
- Joaquim Molins i Amat
- Joan Rosell i Lastortras
- Albert Espinosa i Puig
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Arxiu de L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona: Cronologia
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 ETSEIB, Presentació de l'Escola
- ↑ Plantilla:Format ref http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/438/1/cursos_mecanica.pdf
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 UPC, CRONOLOGIA DE L'ETSEIB
- ↑ UPC, Cronologia de la Escuela (castellà)
- ↑ Enginyeria Europea de Materials