Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries

Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
	Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
	Fitxer:Façana.jpgFaçana principal
	Error creant la miniatura: Localització respecte Catalunya
Fundat	1997
Localització	C/ Sant Francesc, 5-7; 17486 - Castelló d'Empúries; (Girona)
Àmbit	Museu de la Tècnica
N. de visitants	13.335 (2011)
Superfície	aprox. 2.500 m2
Director/a	Carme Gilabert i Valldepérez
Conservador/a	Núria Roura i Armangué
Xarxa	Sistema de Territorial del mNACTEC
Transport públic	Estació de Figueres (Ca2 de Renfe) connexió amb la línia Figueres-Castelló d'Empúries de Sarbus.
Lloc web	www.ecomuseu-farinera.org

{{#coordinates:42 | 15 | 31,50 | N | 3 | 4 | 36,93 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat

L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries és un museu situat a la vila de Castelló d'Empúries que ens mostra com vivien (i viuen) els homes i les dones que es dediquen al cultiu del gra del blat d'aquells paratges de l'Empordà.

A l'Ecomuseu-Farinera se'ns desvetllen els secrets de fer farina. Al llarg dels tres pisos de la fàbrica s'hi van trobant diferents màquines, de gran bellesa, del complicat procés productiu. Datades de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, demostren un gran giny en el procés. Juntament amb la calidesa de les estructures de fusta de melis, flandes i pi gallec, l'impacte visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica i l'autenticitat d'allò que es veu fan que la Farinera no deixi indiferent ningú. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.^[1]

Història

L'Ecomuseu-Farinera té els seus origens en un molí fariner mogut per la força hidràulica que proporciona l'aigua del rec, que s'obté del riu Muga gràcies a la resclosa que hi ha a Vilanova de la Muga. Els primers documents localitzats que parlen d'aquest molí són de l'any 1331, data en què l'infant Pere, comte d'Empúries, acorda amb els propietaris dels antics molins de la vila, situats a les ribes de La Muga, el seu desmantellament i la construcció de tres nous molins a canvi de l'assignació d'un cens a perpetuïtat. Aquests molins es van construir fora muralla entre el portal de la Gallarda i el monestir de Sant Francesc. Des d'aleshores s'anomenen Molí de Dalt, del Mig i de Baix. L'any 1605, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries va refer la resclosa, el rec i el molí, segons l'escriptura d'establiment que l'aleshores comtessa d'Empúries, Joana Folch i de Cardona, els va atorgar, mantenint el seu domini i imposant-los el pagament dels censos habituals. Venut en subhasta pública al 1860 es convertí en negoci particular. Passà de molí comunal a fàbrica de fer farina, amb producte ensacat, etiquetat i comercialment distribuït, que va anar incorporant les novetats degudes a la introducció de l'ús del vapor i l'electricitat. L'edifici va haver de créixer en alçada per allotjar el complex conjunt de tubs que pugen i baixen per la neteja, el condicionament, la mòlta i la classificació de la farina. La fàbrica incorporava el sistema de mòlta per cilindres austro-hongarès i permetia l'obtenció d'una farina blanca molt més apreciada al mercat. La darrera transformació de la fàbrica va incorporar el bo i millor de les màquines exhibides a la Fira de Mostres de Barcelona de 1947, compatibles amb algunes de les que feien bon servei des de feia molts anys, probablement des de 1905, quan la instal·lació de la turbina va fer més rendible l'aprofitament de les aigües del Rec del Molí.

El 1995 l'Ajuntament de Castelló d'Empúries compra, també en subhasta pública, la fàbrica de farines amb totes les seves instal·lacions i maquinària perfectament conservades i en funcionament. La fàbrica esdevé museu i retorna a mans públiques, tancant-se així un cicle històric. Actualment ja no es fa farina, tot i que la fàbrica podria posar-se en funcionament.

Des de l'any 1997 la Farinera de Castelló d'Empúries forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La seva missió dins del Sistema Territorial del mNACTEC és explicar la producció de la farina.

L'ens autònom Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries va ser creat l'any 1997 amb l'objectiu de conservar i enriquir el patrimoni de la Farinera i el seu entorn, promoure'n l'ús social i convertir-lo en una eina dinamitzadora de la vida social, econòmica i de promoció cultural de la vila de Castelló d'Empúries i de la comarca de l'Alt Empordà.

Vegeu també

Referències

↑ «La Primera Xarxa de Museus Locals de Catalunya s'estrena a les comarques gironines». Bonart [Girona], núm. 126, 4-2010, p.43. ISSN: 1885-4389.

Bibliografia

Fernàndez, M. (coord.) i alt. Quaderns de Didàctica i Difusió - 12. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Farinera de Castelló d'Empúries. 2a edició.
Tesi doctoral sobre la Farinera Montserrat (1898-1936) d'Helena Benito. Publicada a http://tdcat.cesca.es/
Gironella Granés, Josep Mª. 2010. Els molins i les salines de Castelló d'Empúries al s. XIV, ed. Fundació Noguera. Barcelona.
Famoso, Salvador. 2000. Breu ressenya sobre la hidrografia històrica dels recs dels molins de Castelló a El Salner Butlletí del Grup Cultural Comtat d'Empúries, núm. 6 -any 7, pp. 17-40.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries

[1] «La Primera Xarxa de Museus Locals de Catalunya s'estrena a les comarques gironines». Bonart [Girona], núm. 126, 4-2010, p.43. ISSN: 1885-4389.

[1]