Economia de Catalunya
| Economia de Catalunya | |
|---|---|
| |
| Polígon Nord de Tarragona | |
| Producte interior brut | € 210.150 milions (2011)[1] |
| PIB per capita | € 27.236,81 (2012)[2] |
| Creixement real PIB | -0,3% (2012)[3] |
| Inflació | 3,1% (Setembre de 2012) [4] |
| Taxa d'atur | 22,5% (Octubre de 2012) [5] |
| Importacions | 4.955,2 milions d’euros ( desembre de 2012 ) [6] |
| Exportacions | 4.539 milions d'euros ( desembre de 2012 ) [7] |
L'economia de Catalunya, malgrat una certa escassetat de recursos naturals, és una de les més riques d'Europa. Catalunya és una regió signatària dels Quatre Motors per a Europa.
Macromagnituds i els indicadors socials
Amb un Producte interior brut de 170.450 milions d'euros[8] (2005), l'economia catalana és la més gran de totes les comunitats autònomes de l'Estat espanyol.[9] Pel que fa al PIB per capita, Catalunya se situa en la quarta posició després de la Comunitat de Madrid, Navarra i Euskadi, amb 26.124 € (2006), superior a la mitjana espanyola de 22.152 €, i a la mitjana de la Unió Europea de 24.500 €.[10] De fet, el PIB per capita de Catalunya supera els de Finlàndia i Suècia, França i Alemanya.[11] La taxa de creixement anual del PIB del 2005-2006, de 3,8% va ser lleugerament inferior a la mitjana de l'Estat (3,9%), ambdues tanmateix, superiors a la mitjana de la Unió Europea (2,9%). Sobre el període 2000-2006, la taxa de creixement mitjana anual ha estat de 3,21%, també inferior a la mitjana de l'Estat de 3,34%[10]. Durant el 2008, però, la taxa de creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6% d'evolució interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre de 2008. En paritat de poder adquisitiu, el PIB per capita de Catalunya (2004) és 17,8% superior a la mitjana de la Unió Europa.[10] La taxa d'atur de la comunitat (2005) va ser de 7,5%, i la taxa d'inflació de 4,1%.[8]
Pel que fa al PIB per sector econòmic, les xifres mostren que el creixement de l'activitat econòmica (2003-2005) se suporta gairebé exclusivament en els sectors de la construcció i dels serveis amb increments del 5,4 i 4,3% respectivament.[12] Per contra, els sector primari, la indústria i el turisme han tingut un creixement més petit (i fins i tot negatiu en el cas del sector primari el 2003 i el 2005) tots tres afectats pel procés de globalització dels mercats.[12]
Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic notable amb una variació de l'1,7% el 2005, amb una mitjana d'1,5 d'anys anteriors, la qual cosa s'ha traduït en un increment del 2,2% en el col·lectiu en edat de treballar.[12] Amb un increment de la taxa d'activitat de la població en edat de treballar, s'ha reduït la taxa d'atur, al voltant dels nivells de plena ocupació.[12] Tanmateix, no s'ha produït una reducció del temps de treball, com ha ocorregut en altres economies europees, tot i que la productivitat s'ha estancat, amb un magre creixement del 0,1% (2005), el mínim del lustre.[12]
Economia per sector
Sector primari: agricultura
El sector primari, com a la resta dels països desenvolupats, ocupa només el 3% de la força laboral, però està integrat per subsectors potents que competeixen a nivell mundial (com ara el cava, el vi, el bestiar porcí, la fruita dolça i els derivats carnis).[13] El 2004, la producció agrícola va ser de 1.134 milions d'euros i la ramadera va ser de 2.306 milions d'euros. La producció forestal, per contra, només va ser de 41 milions d'euros el mateix any.[14] El sector s'ha estabilitzat durant les últimes dècades, encara que amb un decrement important en el nombre de productors, ja sigui per jubilació o perquè d'altres han abandonat la seva producció, la qual cosa ha propiciat un augment en la superfície de les unitats de producció més proper a l'òptim.[15] El cens agrari de l'Institut Nacional d'Estadística de 1999 va mostrar un decrement del 41,4% en el nombre d'unitats o explotacions agràries entre 1989 i 1999, una xifra molt superior a la resta del territori espanyol, que va ser de 21,7%, un decrement que alhora implica un augment en la superfície per explotació; de fet, l'extensió de les finques catalanes ha augmentat 54% a Catalunya, mentre que a la resta d'Espanya, només un 20%.[15]
La principal comarca en el sector de l'horta és el Maresme, la qual, tanmateix, s'enfronta a problemes seriosos per a mantenir la seva superfície atès el creixement constant de l'àrea metropolitana de Barcelona, una situació que alhora li ofereix una avantatjosa proximitat amb els grans consumidors.[15] La fruita dolça és un sector de creixement i de qualitat, basada principalment a Lleida. El municipi d'Alcanar, de la comarca del Montsià és líder en la producció de cítrics, amb més del 50% La població d'Alcanar aporta més del 50 per cent de la producció catalana de cítrics i també més del 75 per cent de la producció de l'Estat espanyol de plantons de cítrics.[16]
Sector secundari: la indústria
La industria catalana va protagonitzar el desenvolupament econòmic de Catalunya, i fins a mitjan anys setanta, va ser el sector capdavanter de l'economia, amb un 45% del total del Producte interior brut (PIB) català, i ocupant a més del 40% de la població activa el 1979.[17] A nivell de l'Estat, Catalunya és la comunitat amb major participació del PIB industrial espanyol, amb el 25%.[9]
El 2001, el valor afegit brut del sector industrial havia decrescut al 27,2% del total.[18] El sector industrial es fonamenta en la industria de la transformació -històricament la tèxtil- que en l'actualitat també inclou la indústria del automòbil, la indústria química, la indústria farmacèutica, l'alimentació, les construccions navals, i les noves indústries relacionades amb el material informàtic i telemàtic.[13] La indústria està molt concentrada -com ho està la població- a les comarques del Barcelonès, les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, que el 1997 agrupaven al 67% del total dels establiments industrials de Catalunya.[17] Les comarques del Tarragonès i el Baix Camp destaquen, no pel nombre d'indústries, ans per la dimensió i pes d'aquestes com ara el sector petroleoquímic a Tarragona, el més gran amb escreix del sud d'Europa i el metall.[17]
El sector terciari: els serveis
El sector terciari ha crescut notablement durant les últimes tres dècades i en l'actualitat és un sector ample i diversificat, i el principal pel que fa al percentatge del PIB i a l'ocupació.[13] En aquest sector, també conegut com el sector dels serveis, s'inclouen el comerç, el turisme, l'hoteleria, les finances, l'administració pública, i l'administració d'altres serveis relacionats amb la cultura i el lleure. El sector dels serveis va produir el 63,1% del valor afegit brut català el 2001.[18] Hi destaquen el turisme i tots els serveis que s'hi relacionen, el valor afegit brut dels quals, en conjunció amb el comerç, supera el 35% del valor total del sector dels serveis.[19] Més recentment, han destacat les empreses associades a la publicitat incloent-hi les de creació de contingut per a Internet.[13] Barcelona s'ha convertit en el centre dels serveis de Catalunya, encara que les capitals comarcals constitueixen centres de serveis locals i en la seva àrea de influència.[19] Pel que fa al sistema financer, s'hi observa el poder de les grans caixes d'estalvis (com ara Caixa Catalunya, entre altres), i que són el nucli del sistema financer català, la posició de les quals és decisiva en la inversió de la comunitat, i que apleguen gairebé el 70% dels dipòsits privats catalans.[13] L'única banca catalana amb presència internacional i amb una dimensió competitiva, és el Banc Sabadell.[19] Finalment, la Borsa de Barcelona està plenament integrada en el sistema borsari mundial, mentre que el mercat de valors tradicionals, com ara el mercat de futurs i les transaccions d'accions de companyies petites i mitjanes, es troba en una posició similar a la de l'United Securities Market britànic, o el Second Marché francès.[13]
Comerç exterior i inversió estrangera
En comparació amb la mitjana de l'Estat espanyol (19,1%) , l'economia catalana és molt més oberta, amb un grau d'obertura del 32,8% (2003).[20] El 2005 les exportacions catalanes sumaren 42.087 milions d'euros, mentre que les importacions sumaren 67.748 milions d'euros.[21] S'estima que el 20% de les companyies catalanes exporten i el 36% de totes les companyies exportadores d'Espanya són situades a Catalunya que conjuntament acumulen el 27% de totes les exportacions de l'Estat.[8] El 81,4% de les exportacions catalanes es dirigeixen a Europa (el 73,8% als vint-i-cinc de la Unió Europea), el 8% a Amèrica, el 5,7% a Àsia, el 3,6% a Àfrica i l'1,2% amb Austràlia i Oceania.[21] Per contra, el 70% de les importacions procedeixen d'Europa (el 63,8% dels vint-i-cinc), el 18,5% d'Àsia, el 6,2% d'Amèrica, el 4,9% d'Àfrica, i el 0,2% d'Austràlia i Oceania.[21]
Pel que fa a la inversió estrangera, els principals inversos estrangers a Catalunya són països de la Unió Europa; el 71,7% de la inversió estrangera prové del continent (2005).[21] El 2005 els principals inversors van ser els Països Baixos (43,3% del total d'inversions), els Estats Units (18,0%), Luxemburg (7,9%) i Alemanya.[21] Així mateix, els països de la Unió Europa van ser els principals receptors d'inversió catalana, representant el 72,8% del total.[21] Els principals països receptors d'inversió catalana el 2005 van ser França (22,2 del total d'inversions), el Regne Unit (9,0%), Argentina (8,3%) i els Estats Units (5,6%).[21]
El 2001 hi havia 164 empreses catalanes multinacionals, amb establiments productius a l'estranger (s'estima que aquest nombre actualment és més proper a les 500).[20] El 10,3% d'aquestes empreses són situades a Mèxic, el 9,0% a França, el 7,9% a Argentina, el 7,3% a la Xina i el 7,1% a Brasil.[20]
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
- Institut d'Estadística de Catalunya
- Instituto Nacional de Estadística
- Temes d'Economia, de la Generalitat de Catalunya
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=352
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/606233-catalunya-en-quart-lloc-en-pib-per-capita.html
- ↑ http://www.324.cat/noticia/2017755/economia/El-PIB-catala-cedeix-un-03-aquest-trimestre-i-modera-la-seva-caiguda
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.324.cat/noticia/1885092/economia/La-inflacio-interanual-es-dispara-al-31-a-Catalunya-i-al-27-a-tot-lEstat
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.ara.cat/economia/atur-epa_0_799120176.html
- ↑ {format ref}} http://www.idescat.cat/cat/economia/conjuntura/imp/
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.idescat.cat/cat/economia/conjuntura/exp/
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Facts and Figures Catalonia Investment Agency, Generalitat de Catalunya
- ↑ 9,0 9,1 Cambio de base de la Contabilidad Regional de España Instituto Nacional de Estadística
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Contabilidad Regional de España. Base 2000 (CRE-2000) Instituto Nacional de Estadística
- ↑ Catalunya supera a Suecia y Francia en PIB por habitante La Vanguardia Digital, 11/10/2006
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Propostes 2006 Revista Pimec
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 L'Economia de Catalunya Generalitat de Catalunya
- ↑ Gencat dades Generalitat de Catalunya
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Canet Martínez, Vicent, La agricultura catalana: un breve análisis, Agroterra.com; 14-12-2002
- ↑ Blanch Sedó, Cristina, La Producció de Cítrics a l'Alcanar: El paper de la mà d'obra immigrada magribina i la "nova immigració", Universitat de Barcelona; 1-8-2001
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Els recursos econòmics i l'economia: La indústria i els sectors afins, GREC
- ↑ 18,0 18,1 Valor afegit brut a preus bàsics. Base 2000 Per sectors(%), Idescat
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Els recursos econòmics i l'economia: Els serveis, GREC
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Guinjoan M, Promoció comercial i inversió de les empreses catalanes a l'exteriorL'economia catalana davant el repte de la globalització, Generalitat de Catalunya]
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 Capítol 4, Macromagnituds econòmiques i sector exterior, Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya