Edifici Montcalvari
L'edifici del Montcalvari és un edifici d'Arenys de Mar, ubicat sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu.
L'edifici, de cert estil colonial, envolta a l'ermita del Mont Calvari; el probable fundador de la capella va ser Hipòlit Doy l'any 1584, i, segons la llegenda, la construí per expiar el pecat d'haver assassinat la seva esposa, Sofia.
Fins a principis del segle XX, l'ermita estava unida amb la carretera mitjançant un pont que passava per sobre la via del tren. La capella, d'estil romànic, té una llargada de 16 m. i una amplada de 6 m., el campanar, de cadireta, té una sola campana. A l'any 1892 el bisbe català traspassà l'ermita a Narcís Serra, arenyenc molt pintoresc que hi construí el primer balneari.
El 1901, el promotor Enric Nel·lo amplià la construcció edificant al voltant de la capella que, reduïda a la meitat, hi quedà gairebé engolida. L'edifici resultant va ser un hotel balneari amb tres façanes al mar, i constava de planta baixa i dos pisos am un total de 50 habitacions. Degut al servei prestat en l'època i la situació, l'edifici va arribar a adquirir un gran renom.
A l'any 1916 l'hotel va anar a subhasta i l'adquirí Joan Artigas i Alart que va impulsar l'hotel i va crear un restaurant a la planta baixa. La fama de l'edifici es va escampar per tota Europa convertint-se en uns dels llocs d'estiueig de més prestigi.
L'any 1948, en tancar l'hotel, es remodelà l'edifici i es destinà la planta baixa a restaurant i els pisos a habitatges, posteriorment es tancà el restaurant, tornant-se a obrir als anys vuitanta. Actualment es manté el restaurant, els habitatges i alguns espais que han estat ocupats per oficines del Club Nàutic d'Arenys de Mar.
Bibliografia
- Mercè Cussó i Cervera, Joan Miquel Llodrà i Nogueras, Ramon Vinyes i Vilà, "Un mar de gent,lletres i història" Regidoria de Cultura. Ajuntament d'Arenys de Mar,(2007),15-35.
- Maria Antonia Vergé i Solé, "Veïnat de Mar, 8 itineraris pels 400 anys d'història d'Arenys de Mar", Ajuntament d'Arenys de Mar,95-96.
- Agustí Espriu i Malagelada, Núria Nogueras i Baró, Mª Assumpció de Pons i Recolons, "Aproximació històrica al mite de Sinera", Curial, (1983), 111-114-117.
{{#coordinates:41,57947 | 2,5578 | region:ES-CT_type:landmark | | | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat