Narcís Serra i Serra
| Narcís Serra | |
|---|---|
| Mandat 12 de març de 1991 – 2 de juliol de 1995 | |
| Precedit per | Alfonso Guerra González |
| Succeït per | Francisco Álvarez-Cascos |
| Mandat 2 de desembre de 1982 – 12 de març de 1991 | |
| Precedit per | Alberto Oliart Saussol |
| Succeït per | Julián García Vargas |
114è Alcalde de Barcelona
| |
| Mandat 19 d'abril de 1979 – 2 de desembre de 1982 | |
| Precedit per | Manuel Font i Altaba |
| Succeït per | Pasqual Maragall i Mira |
| Naixement | 30 de maig de 1943 Barcelona (Catalunya) |
| Partit polític | PSC |
Narcís Serra i Serra (Barcelona 1943) és un polític i economista català,militant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou alcalde de Barcelona, Ministre de Defensa i Vicepresident del Govern.
Biografia
Va néixer el 30 de maig de 1943 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar a l'escola Pia del c/ Balmes. Va ser membre de l'escoltisme[1]a l'A. E. Sant Josep Calasanç, de la mateixa escola i va col•laborar amb els equips pedagògics de la DDE.[2][3] En la seva etapa universitària prendrà contacte amb el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Serà militant del Front Obrer de Catalunya[4] des de l'any 1962. Va estudiar la llicenciatura en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona(1960-1965), va fer una estada a Londres com " Research Fellow" a la "London School of Economics and Political Science"(1970-1972). Va obtenir el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1974. Posteriorment serà director de la secció d'estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona l'any 1965. Al costat de Miquel Roca i Junyent va crear un gabinet d'estudis al qual Pere Duran i Farell va encarregar el Pla de la Ribera, origen del projecte de remodelació d'aquest barri a la dècada del 1990.
Activitat política
L'any 1974 entrarà a Convergència Socialista de Catalunya CSC, després al PSC (congrés)i participarà en el procés de creació del PSC. Després d’una etapa com a professor de Teoria Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77), ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional (1977-79) del president Josep Tarradellas . Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del "Pacte del progrés” una coalició formada pel PSC, PSUC, CiU i ERC. Càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall en ser nomenat ministre al primer govern socialista de l'Estat. Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de Defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades després de l’intent de cop d'estat del 23 de febrerde 1981. Així mateix va modificar la política del seu partit sobre la seva postura amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN, postura a la qual el PSOE s'havia mostrat contrari durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Escollit diputat al Congrés per la província de Barcelona en les eleccions generals de 1986, el seu govern organitzà el 12 de març d'aquell any un referèndum mitjançant el qual s'aprovà la permanència d'Espanya a l'OTAN.
El 1991 abandonà el Ministeri de Defensa per esdevenir Vicepresident del Govern espanyol després de la dimissió d'Alfonso Guerra, càrrec que ocupà fins el 1995, quan esclatà l'escàndol sobre l'espionatge del CESID a polítics, empresaris, periodistes, i el rei i amics seus.
L'any 1996 substituí a Raimon Obiols i Germà com a Primer Secretari del PSC, càrrec que ocupà fins l'any 2000, donant el relleu a José Montilla Aguilera.
Fou diputat socialista en les legislatures de 1989, 1993, 1996 i de l'any 2000.
Fou president de la fundació CIDOB des del 2000 al 2012 i d'aquest data membre del patronat. És president i professor del Institut Barcelona d'Estudis Internacionals IBEI[5]des de la seva creació el 2004.
El 2004 fou nomenat President del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6] El 2005 fou nomenat President de Caixa Catalunya[7][8] i abandonà el càrrec el novembre del 2010 quan l'entitat finalitzà el procés de fusió amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa. D'aquesta fusió sorgí CatalunyaCaixa.[9] És Vicepresident de Telefónica Chile i Conseller de Telecomunicaciones de Sao Paulo S/A –TELESP.
El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. És "Honorary Fellow" de la London School of Economics and Political Science
Referències
- ↑ Annex del llibre de Joan Costa i Riera "Dels moviments cristians al militància política" Editorial Mediterrània Barcelona 1997.
- ↑ pàgina 33 del llibre de J.M. Vegara "Miradas, palabras, huellas, memòrias de un intelectual d'acción" editorial RBA 2012.
- ↑ Antoni Rodriguez i Pujol a l'article" Escoltisme: escuela de dirigentes" capitol cinquè del suplement de "La Vanguardia" "La sociedad civil catalana" 3 de maig 1987.
- ↑ J. M. Vegara Barcelona 2013 pàgina 44
- ↑ Web de l'IBEI "Curriculum Narcís Serra president IBEI"
- ↑ e-barcelona.org Narcís Serra presidirà el Museu Nacional d'Art de Catalunya [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
- ↑ media.e-noticies.com CIDOB [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
- ↑ elpais.com Narcís Serra dejará la presidencia de Caixa Catalunya en noviembre [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
- ↑ lavanguardia.com CatalunyaCaixa cierra su fusión con la designación de Fernando Casado como nuevo presidente [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
Obres seleccionades
-Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Educación, desarrollo y ciudadanía en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2011.
-Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds.Clases medias y desarrollo en América Latina,Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2010.
-Narcís Serra.The Military Transition. Democratic Reform of the Armed Forces,Cambridge: Cambridge University Press, 2010. (traduït al turc per Iletisim, 2011).
-Narcís Serra i Jordi Vaquer, eds.Democracia en América Latina: La sombra de la desigualdad, Barcelona: CIDOB Edicions, Documentos CIDOB, Serie América Latina,n. 31, 2009.
-Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Reformas de cohesión social en América Latina.Panorama antes de la crisis,Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL,2009.
-Narcís Serra.La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas,Barcelona: Random House Mondadori, Debate, 2008.
-Narcís Serra i Joseph E. Stiglitz, eds. The Washington Consensus Reconsidered. Towards a New Global Governance, Oxford: Oxford University Press, 2008.
-José Luis Machinea i Narcís Serra, eds.Hacia un nuevo pacto social. Políticas económicas para un desarrollo integral en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2008.
-José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Visiones sobre el Desarrollo en América Latina. Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2007.
-Manuel Castells i Narcís Serra, eds.,Europa en construcción. Integración, identidades y seguridad ,Barcelona: Fundació CIDOB, 2004.
-Manuel Castells i Narcís Serra, eds. Guerra y paz en el siglo XXI. Una perspectiva europea. Barcelona: Kriterios Tusquets Editores, 2003.
Enllaços externs
- (castellà) Informació de Narcís Serra a "El Mundo"
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Govern Provisional Martí Barrera i Maresta |
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 1977 – 1979 |
Succeït per: Lluís Armet i Coma |
| Precedit per: Manuel Font i Altaba |
Alcalde de Barcelona 1979 – 1982 |
Succeït per: Pasqual Maragall i Mira |
| Precedit per: Alberto Oliart Saussol |
Ministre de Defensa 1982 – 1991 |
Succeït per: Julián García Vargas |
| Precedit per: Alfonso Guerra |
Vicepresident del Govern 1991 – 1995 |
Succeït per: Francisco Álvarez-Cascos |
| Precedit per: Raimon Obiols i Germà |
Primer Secretari del PSC 1996 – 2000 |
Succeït per: José Montilla Aguilera |
- Persones vives a revisar
- Alcaldes de Barcelona
- Alumnes de la UB
- Consellers dels governs de Josep Tarradellas
- Creus de Sant Jordi 2006
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC
- Escoltes catalans
- Militants barcelonins del PSC
- Militants del PSC
- Ministres catalans del Govern Espanyol
- Persones vives
- Regidors a l'Ajuntament de Barcelona pel PSC
- Militants del FOC