Edmund el Magnífic

sant Edmund I d'Anglaterra

Abadia de Glastonbury
rei
Nom secular	anglosaxó: Ēadmund Æðeling; anglès: Edmund I the Elder, King of England
Naixement	922 Anglaterra
Defunció	26 de maig de 946 Pucklechurch (South Gloucestershire, Anglaterra)
Enterrament	Glastonbury Abbey (Somerset, destruïda al segle XVI)
Commemoració en	Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església anglicana
Festivitat	26 de maig
Fets destacables	Rei dels anglesos (939)
Iconografia	Com a rei

Edmund el Magnífic (Anglaterra, 922 - Pucklechurch, 26 de maig de 946) va ser rei d'Anglaterra des del 939 fins a la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Era fill d'Eduard el Vell, i va succeir el seu mig germà Etelstan en 939, a qui havia ajudat a expulsar del regne els invasors noruecs i escots. Poc després de la seva proclamació com a rei va haver de plantar cara a la invasió del rei irlandès Olaf I de Dublín, que va conquerir Northúmbria i va ocupar les Midlands. Edmund no va poder recuperar les Midlands fins a la mort d'Olaf el 942, i el 944 recuperà Northúmbria. El 945 va conquerir Strathclyde, però el va cedir al rei Malcolm I d'Escòcia a canvi d'un pacte de suport militar mutu.

Va acollir a la cort anglesa el seu nebot Lluís, l'exiliat fill de la seva germana i el rei francès Carles III, i va ajudar-lo a recuperar el tron.

El 26 de maig de 946 Edmund va ser assassinat mentre oïa missa per un lladre anomenat Leofa. Seria succeït pel seu germà Edred. Posteriorment dos fills seus també ocuparien el tron.

Família

Avantpassats

16. Egbert de Wessex

8. Æthelwulf de Wessex

17. Redburga

4. Alfred el Gran

18. Oslac

9. Osburga

2. Eduard el Vell

10. Æthelred Mucil

5. Ealhswith

1. Edmund I d'Anglaterra

6. Sigehelm, comte de Kent

3. Edgiva de Kent

Núpcies i descendents

Edmund es va casar amb Edgira vers l'any 940. Tingueren dos fills:

• Eduí (941? – 959), esdevindria rei d'Anglaterra (955-957) i retindria Wessex i Kent fins la seva mort.
• Edgard (943 – 975), esdevindria rei de Mèrcia i Northúmbria el 957, i rei d'Anglaterra a partir del 959.