Edgard el Pacífic

Per a altres significats vegeu «Edgard».

sant Edgard d'Anglaterra

Fitxer:Edgar.jpg Vitrall del s. XIX
rei
Nom secular	anglosaxó: Ēadgar Engla Cyning; anglès: Edgard the Peaceful, King of England
Naixement	7 d'agost de 943 Anglaterra
Defunció	8 de juliol de 975 Winchester (Anglaterra)
Enterrament	Glastonbury Abbey (Somerset, destruïda al segle XVI)
Commemoració en	Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església anglicana
Festivitat	8 de juliol
Fets destacables	Rei dels anglesos (959)
Iconografia	Com a rei

Edgard el Pacífic (en anglès:Edgar the Peaceful) (vers 7 d'agost de 943 – 8 de juliol de 975) va ser rei d'Anglaterra.

Biografia

Era el segon fill d'Edmund el Magnífic i germà petit del rei Eduí el Bell. Tenia dotze anys a la mort del seu pare i la coronació del seu germà.

En els anys posteriors, els descontents amb el regnat d'Eduí es van aplegar al radere d'Edgard, que va oposar-se a la polítca del seu germà. Un consell de nobles va proclamar rei a Edgard, i després d'enfrontar-se en una batalla a Gloucester, l'any 958 van acordar repartir-se el regne per evitar una guerra civil. Edgard rebria les terres al nord del Tàmesi (Northúmbria i Mèrcia), i Eduí retindria les que es trobaven al sud del riu (Wessex i Kent).

A la mort d'Eduí l'1 d'octubre de 959 Edgard esdevingué el rei de tot Anglaterra. Una de les primeres mesures va ser demanar a Duncan, un dels principals opositors d'Eduí, que tornés de l'exili. Edgard va nomenar a Duncan bisbe de Worcester (posteriorment Bisbe de Londres i Arquebisbe de Canterbury) i fou un dels seus principals consellers.

Aconsellat per Duncan, emprengué una reforma monàstica que va consolidar la Regla Benedictina a Angalterra. També dividí el país en comtats i emprengué iniciatives legislatives consolidant la unitat política a Anglaterra, que mai no es va tornar a separar en regnes rivals.

Edgard va morir l'any 975 a Winchester, i va ser enterrat a l'Abadia de Glastonbury. Va ser succeït pel seu promogènit Eduard.

Tot i que Edgard no era particularment pacífic, com demostra el conflicte contra el seu germà, el seu regne va ser tranquil, amb el poder anglo-saxó consolidat i en el seu punt àlgid, sense invasions extrangeres i amb bones relacions amb Escòcia.

Família

Fitxer:Edgard king of England 959 975.jpg

Monedes d'Edgard I

Avantpassats

16. Æthelwulf de Wessex

8. Alfred el Gran

17. Osburga

4. Eduard el Vell

18. Æthelred Mucil

9. Ealhswith

2. Edmund I d'Anglaterra

10. Sigehelm, comte de Kent

5. Edgiva de Kent

1. Edgard d'Anglaterra

3. Elgiva

Núpcies i descendents

Amb la seva primera esposa Etelfleda, tingué un fill:

• Eduard (vers 962–978), succeí el seu pare al tron, conegut com Eduard el Màrtir.

Amb la seva segona esposa Elfrida, tingué un segon fill.

• Etelred (vers 968 – 1016), succeí el seu germà al tron, conegut com Etelred l'Indecís.

Tingué també una filla il·legítima, Eadgyth, que esdevingué una monja i fou canonitzada com a Santa Edith.