Eduí el Bell

Eduí (en anglès: Eadwig o Edwy) (941? – 1 d'octubre de 959), anomenat Eduí el Bell, va ser rei d'Anglaterra des del 955 fins la seva mort cinc anys després. Era el fill gran del rei Edmund i Elgiva, i va ser escollit per la noblesa per succeir el seu onvle Edred. El seu breu regnat va estar marcat pels conflictes amb la seva família, la baixa noblesa i l'Església.

Segons una llegenda, la seva enemistat amb l'abat de Glastonbury Sant Dunstan prové del mateix dia de la seva coronació. Eduí no s'hauria presentat al consell dels nobles, i Dunstan l'hauria anat a buscar. Al trobar-lo flirtejant amb una jove noble anomenada Ælfgifu, Dunstan se'l va emportar d'allí arrossegant-lo. Eduí s'hauria enfadat molt i va provar de perseguir Dunstan fins al seu monestir, obligant-lo a fugir a l'exili des d'on no tornaria fins la mort d'Eduí.

Arran d'aquest exili, i de d'altres abusos comesos pel rei, va començar a formar-se una facció favorable a Dunstan que donaria suport a Edgard, germà d'Eduí, per substituïr-lo. Finalment, l'any 958 i amb el suport de l'arquebisbe de Canterbury Otó, els regnes de Mèrcia i Northúmbria es rebelen i coronen al príncep Edgard.

Eduí es va enfrontar al seu germà a la batalla de Gloucester, però per evitar una guerra civil es va acordar dividir-se el regne marcant el Tàmesi com a frontera, de manera que Eduí continués regnant a Wessex i Kent al sud, mentre Edgard conservés Mèrcia i Northúmbria al nord.

Va morir amb tan sols 18 o 19 anys, de causes desconegudes. A la seva mort el seu germà va obtenir el control de tot Anglaterra.