Vés al contingut

Eduard Toda i Güell

De Viki.cat
Fitxer:Eduardtoda.png
Eduard Toda als seus temps de diplomàtic

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català. Va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l'alguerès.[1]

Biografia

Fitxer:Todamanuscrit.png
Documents manuscrits d'Eduard Toda, al castell d'Escornalbou

El cònsol xino

Fill natural d'un alcalde de Reus, va ser educat per la mare i pel seu oncle, el periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader, insigne republicà.

A Reus va estudiar amb Antoni Gaudí, amb qui faria una forta amistat.[2] Ja el 1870 va publicar el llibre Poblet: descripción histórica.

Va estudiar Dret a Madrid i va ingressar a la carrera diplomàtica gràcies a la seva facilitat pels idiomes. El 1873 guanyà unes oposicions a agregat diplomàtic del Ministeri d'Estat. El 1876 va anar com a vicecònsol a la Xina (Macau, Hong Kong, Canton i Xangai), el 1884, com a cònsol, a Egipte (el Caire), i més tard al Regne Unit (Glasgow), a Finlàndia (Hèlsinki), a França (l'Havre), a Itàlia (Càller) i a altres llocs.

A Egipte es va interessar per l'arqueologia egípcia, ciència en la qual fou el primer estudiós de l'Estat Espanyol i de Catalunya. Va fer excavacions a Tebes, va publicar alguns estudis i va reunir una col·lecció d'objectes egipcis i A París va trobar els escrits d'Alí Bei, que va donar a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. En tornar a Barcelona l'any 1886, feu una important donació d'objectes de l'antic egipte a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer[3] i al Museo Nacional Arqueológico de Madrid. Afeixint, a més, una donació de ceràmica romana i púnica al Museu Víctor Balaguer.

La pervivència de l'alguerès era desconeguda durant els segles XVIII i XIX. Mentre era cònsol a Sardenya, el 1887, el van informar de l'existència d'una llengua que no era sard ni italià. Va redescobrir la pervivència de l'alguerès que va donar a conèixer en dos llibres: Un poble català d'Itàlia: l'Alguer i Records catalans de Sardenya.

El 1882, retornat a Catalunya, va entrar en contacte amb el moviment literari català de la mà de Víctor Balaguer, que el va introduir al cercle d'intel·lectuals de "La Renaixença", entre els quals era amistosament conegut com el cònsol xino. Des d'aleshores va escriure en català.

Poblet

Fitxer:Panteons Poblet destruits.jpg
El panteó reial de Poblet, tal com el conegué Eduard Toda

En els últims anys del segle XIX es va instal·lar a Londres, on va posar fi a la seva carrera diplomàtica i va tenir èxit en els negocis. El 1918 va tornar ric a Catalunya i es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir, i on va aplegar una valuosa biblioteca i una gran col·lecció d'antiguitats i obres d'art. La Biblioteca de Catalunya conserva en diverses col·leccions, fons procedents de la seva biblioteca. Fou elegit membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1916) i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va exercir altres càrrecs de menys rellevància i va publicar un gran nombre de llibres i articles.

L'interès per Poblet que tenia des de jove (amb Gaudí i Josep Ribera Sans havia elaborat un projecte per restaurar el monestir) es materialitzà el 1920, quan ingressà a la Comissió de Documents Històrics i Artístics. El 1930 es va instal·lar a Poblet en ser nomenat president del Patronat de Poblet, creat per dirigir la recuperació del monestir, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida. Des del 1936 va exercir alguns càrrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou règim i va recuperar el càrrec de president del Patronat pobletà.

Va morir al monestir de Poblet i hi va ser enterrat. L'Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i un col·legi públic porta el seu nom. La ciutat de Barcelona també li ha dedicat un carrer, al barri de Horta.

Obra

Fitxer:Biblioteca Museu Víctor Balaguer- Sala de juntes- Eduardo Toda.jpg
Seient d'Eduard Toda a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
  • Poblet. Descripción histórica, (Reus, 1870).
  • Annam and its minor currency, (Shangai, 1882).
  • Macao, records de viatge, 1883.
  • Poblet. Records de la Conca de Barberà, (Barcelona, 1883).
  • Sesostris, (Madrid, 1886)
  • Son Notém en Tebas: inventario y textos de un sepulcro egipcio de la XX Dinastía, (Madrid, 1887)
  • La Vida en el celeste imperio, (Madrid, 1887)
  • Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, (Barcelona, 1888).
  • A través del Egipto, (Madrid, 1889)
  • Bibliografía española de Cerdeña (Madrid, 1890).
  • Historia de la China, (Madrid, 1893)
  • Records catalans de Sardenya, (Barcelona, 1903).
  • La premsa catalana a Sardenya, 1903.
  • Història d'Escornalbou, (Tarragona, 1926).
  • Bibliografia espanyola d'Itàlia, (Castell d'Escornalbou, 1927-1931). En cinc volums.
  • Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835 (Reus, 1930)
  • Per la restauració del Monestir de Poblet, (Barcelona, 1935)

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Plantilla:Citar publicació
  2. ↑ Plantilla:Citar publicació
  3. ↑ Boletín de la Biblioteca-Museo Víctor Balaguer

Bibliografia

  • Eufemià Fort i Cogul. Eduard Toda tal com l’he conegut. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1975.
  • Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del Monestir de Poblet, a través del seu epistolari, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 84-8415-726-1
  • Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Güell (1855-1941): imatges d'una vida al servei de Poblet, Poblet, [l'autor], 2005.
  • Eduard Toda i Güell, El Monestir de Poblet: selecció d'articles (1883-1936). Edició anotada i introducció a cura de Gener Gonzalvo i Bou, Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2005.
  • Eulàlia Jardí, El jove Eduard Toda i la Xina, "L'Avenç" 316, Barcelona 2006.
  • J. Massó. “Els primers trenta anys d’Eduard Toda i Güell” A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006. Pàgs. 317-352.
  • L. Riudor. “Eduard Toda, viatger, egiptòleg i protector del patrimoni històric” A: Una mirada catalana a l’Àfrica. M.D. Garcia; J. Nogué i P. Zusman (eds.). Lleida: Pagès, 2008. Pàgs. 175-199
  • Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941), Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, 2006. (biobibliografia)

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Eduard_Toda_i_Güell&oldid=21097»