Oristà
Aparença
(S'ha redirigit des de: El Raval de Sant Feliu)
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi d'Osona | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona | ||||
| Gentilici | Oristanenc, oristanenca | ||||
| Superfície | 68,5 km² | ||||
| Altitud | 468 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
547 hab. 7,99 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 422228 4642955{{#coordinates:41 | 56 | 5 | N | 2 | 3 | 43 | E | type:city(547)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Vicenç Cornejo Hidalgo (GMO-PM) | ||||
| Codi territorial | 081516
| ||||
Oristà és un municipi de la comarca d'Osona.
Història
La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[2]
L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 en el marc de la Tercera Guerra Carlina,[3] en la que Alfons Carles de Borbó i Martí Miret derrotaren el general Álvarez.[4]
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Oristà | 277 |
| Raval de Sant Feliu, el | 55 |
| Torre d'Oristà, la | 237 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
- Museu Rocaguinarda de Terrissa dels Països Catalans.[5]
- Puig Ciutat.
- Cripta tribuna d'Orista.[6]
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
- ↑ Compte Figueras, Jordi; Homs Caralt, Marta. Inventari Patrimoni Cultural d'Oristà. Ajuntament d'Oristà, 2008, p.31.
- ↑ Oyarzún, Román. La historia del carlismo (en castellà). Alianza Editorial, 1969, p.377.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 91. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Trullàs, Glòria «una Petita Joia del preromànic català». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 64. ISSN: 1695-2014.
