Roda de Ter
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi d'Osona | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona | ||||
| Gentilici | Rodenc, rodenca | ||||
| Superfície | 2,2 km² | ||||
| Altitud | 443 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
6.116 hab. 2.780 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 442891 4648223{{#coordinates:41 | 59 | 2 | N | 2 | 18 | 38 | E | type:city(6116)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Jordi Serra Macià (ERC-AM) | ||||
| Codi territorial | 081831
| ||||
Roda de Ter és una vila i municipi de la comarca d'Osona ubicat a la part més baixa de la Plana de Vic. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca.
És una vila bàsicament industrial. Antigament, la indústria va saber aprofitar el cabdal del riu Ter per a generar energia per les fàbriques tèxtils.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Creu de Codines, la | 120 |
| Pèlics, els | 218 |
| Roda de Ter | 5.813 |
Ubicació
El municipi de Roda de Ter es troba al nord de la comarca d'Osona, al costat del riu Ter. La seva extensió és de 2'23 km², ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Les Masies de Roda envolta gairebé la totalitat del municipi, llevat del sud-oest que limita amb la població de Gurb
Història
L'emplaçament primitiu d'aquesta població es troba a la península de l'Esquerda, que actualment pertany al municipi de les Masies de Roda. En aquest punt hi hagué un assentament ibèric que arqueològicament pot recular-se fins al segle VIII aC. Aquest primer assentament va cobrant importància i a la primera meitat del segle IV aC ja s'hi basteix una potent muralla defensiva.[2] L'oppidum ibèric fou abandonat a partir del segle I aC. Al segle IX, en aquesta mateixa península s'hi establiria una fortificació carolíngia destinada a controlar els avenços de les tropes musulmanes des del sud de la Península Ibèrica. Aquesta fortificació fou destruïda durant la Revolta d'Aissó. De la seva existència només en resten algunes evidències arqueològiques, però cap rastre material ja que era feta de fusta[3]
Llocs d'interès
- Poblat ibèric i medieval de l'Esquerda. Està inclós dins la Ruta dels Ibers i gestionat pel Museu Arqueològic de l'Esquerda.[4]
- Pont Vell
- La Blava
- Esglèsia parroquial
- Capella del Sòl del Pont
- Teatre Eliseu
Personatges il·lustres
- Francesc Macià i Ambert (1658 – 1713), polític austriacista i guerriller
- Josep Baucells i Prat (1862 – 1926), mestre i escriptor
- Esteve Busquets i Molas (1908 – 1991), poeta
- Miquel Martí i Pol (1929 – 2003), poeta[5]
- Emili Teixidor i Viladecàs (1933 – 2012), escriptor
- Miquel Obiols i Prat (1945), escriptor
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Ollich, I.; Ocaña, M.; Ramisa, M.; Rocafiguera, M. de: A banda i banda del Ter. Història de Roda. Eumo Editorial / Ajuntament de Roda de Ter, 1995. pàg. 47 i 48.
- ↑ Ajuntament de Roda de Ter, L'Esquerda
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 101. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Miquel Martí i Pol». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 24 març 2013].