Torelló
|
No s'ha de confondre amb Torrelló. |
| |||||
| Localització | |||||
  
| |||||
| Municipi d'Osona | |||||
 | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona | ||||
| Gentilici | Torellonenc, torellonenca | ||||
| Superfície | 13,5 km² | ||||
| Altitud | 530 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
13.877 hab. 1.027,93 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 439191 4655576{{#coordinates:42,049142 | N | 2,265219 | E | type:city(13877)_region:ES-CT | | | | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Santi Vivet i Soler (CiU) | ||||
| Codi postal | 08570
| ||||
| Codi territorial | 082858
| ||||
Torelló és una vila i municipi de la comarca d'Osona, situat a la confluència dels rius Ges i Ter, a la Plana de Vic. Es troba dins la subcomarca de la Vall del Ges, juntament amb els municipis de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló.
La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. Al nucli urbà, hi ha també l'església de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apel·latiu de pescallunes.
Història
La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestaments per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle XVI marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.
La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle XI, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l'antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al segle XII, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.[2]
La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[3]
Economia
A mitjans de segle XIX comença a desenvolupar-se una important activitat industrial, sobretot tèxtil, que es va desenvolupar, bàsicament, gràcies a l'aprofitament del riu Ter. Aquest fet va comportar un creixement econòmic i demogràfic notable . D'aquesta activitat tèxtil en són un bon exemple les diferents colònies i fàbriques que es van instal·lar al municipi com ara les de la Coromina, Cal Feiner, Can Tarrés, Can Blanc o Can Casarramona, avui dia totes elles sense activitat. El grup metal·lúrgic Vitri, posteriorment Grup Vemsa, fundat al segle XIX i que durant molts anys va ser l'empresa més important del municipi, en part, encara està activa. Després de la guerra civil cal remarcar la creació de les empreses metal·lúrgiques, Cata Electrodomésticos i Hispa-Català, aquesta última ja desapareguda, i més recentment la també metal·lúrgica Tesem. També cal destacar la torneria de fusta i banya, present a la vila des del segle XIII,i que a partir de mitjans del segle XIX agafà una forta embranzida amb la creació de les grans torneries de Can Pujol (popularment Can Torreta) i Can Vidal. Aquest sector industrial va tenir un pes econòmic i social molt important fins a la dècada dels anys 60 del segle XX, moment en que comença el seu declivi. Actualment a l'antiga fàbrica de Can Vidal s'hi està construint el Museu de la Torneria.
Cultura
Torelló és una població amb una gran quantitat d'esdeveniments populars i culturals que són molt populars i reconeguts. A banda del ja conegut Carnaval de Terra Endins podem citar, entre d'altres, el Festival de cinema de muntanya, que és de projecció internacional; el Mercat del Trasto, molt pintoresc i amb una gran participació ciutadana, el Festus, setmana on es programen una gran varietat d'actes culturals, l'Aplec de Rocaprevera que se celebra el tercer diumenge de Setembre o la Festa Major que s'escau el dia 1 d'agost diada de Sant Feliu. També va ser molt important, avui dia ja no se celebra, el festival de música U-zona reggae cita obligada dels amants d'aquest gènere musical a nivell europeu.
També és molt conegut arreu de Catalunya pel seu famós carnaval de Terra Endins, que se sol celebrar entre el canvi de mes de febrer i març amb diverses festes i actes per a tota la gent.
Les parts més importants de la festa són: el Pullassu, que se celebra el dijous abans de les senyoretes i del carnaval. És una festa en la qual es fa una celebració al voltant del gegant Margalef. En aquesta festa es procedeix a enganyar Margalef a fer una juguesca per tallar-li el membre viril. D'aquesta manera, tots els pescallunes poden gaudir de l'apotzema (barreja alcohòlica a partir del suposat "esperma" del gegant. Aquest últim any s'ha introduït una parella geganta per a Margalef, Fortiana la marrana.
El dia següent se celebren "les senyoretes", on tots els nois del poble i de la comarca estan convidats a transvestir-se per una sola nit, en la qual "elles" seran les reines i senyores de la nit. Des de 2009, però, les noies del poble també tenen un paper en aquesta festa disfressant-se d'"homenots". Fent que aquesta festa s'adeqüi als nous temps i guanyi en participació. L'any 2010 es va celebrar el 25è aniversari de "les senyoretes".
Finalment, el dissabte se celebra la gran festa, el Carnaval de Terra Endins. Gent de tota la comarca i de diversos llocs de Catalunya es desplacen fins a Torelló per gaudir d'una nit folla i divertida amb les seves disfresses.
Pescallunes
L'apel·latiu Pescalluna s'aplica satíricament als habitants de Torelló, com també als de Ventalló (Alt Empordà) i de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). L'explicació popular del renom és que en una nit de lluna clara, els torellonencs veieren la lluna reflectida dins el riu o dins un rec profund, i no sabent què era, decidiren pescar-la; enganxaren l'ham en algun relleu del sòl del riu o torrent, i estiraren amb tanta força, que la corda es trencà i tots caigueren d'esquena, i quan veieren la lluna al cel, cregueren que hi havia anat a parar de tan fort que havien estirat.[4]
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Gràfic de població de Torelló del 1717 al 2010 <timeline> Colors=
id:a value:gray(0.9) id:b value:gray(0.7) id:c value:rgb(1,1,1) id:d value:rgb(0.6,0.7,0.99)
ImageSize = width:450 height:300 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:15000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:2500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:500 start:0 BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1717 text:1717 bar:1787 text:1787 bar:1857 text:1857 bar:1887 text:1887 bar:1920 text:1920 bar:1950 text:1950 bar:1981 text:1981 bar:1992 text:1992 bar:2000 text:2000 bar:2006 text:2006 bar:2008 text:2008 bar:2010 text:2010
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1717 from:0 till: 775 bar:1787 from:0 till: 1933 bar:1857 from:0 till: 2396 bar:1887 from:0 till: 3229 bar:1920 from:0 till: 3968 bar:1950 from:0 till: 5154 bar:1981 from:0 till: 10936 bar:1992 from:0 till: 11453 bar:2000 from:0 till: 12150 bar:2006 from:0 till: 13269 bar:2008 from:0 till: 13680 bar:2010 from:0 till: 13944
PlotData=
bar:1717 at: 775 fontsize:s text: 775 shift:(-10,5) bar:1787 at: 1933 fontsize:s text: 1.933 shift:(-10,5) bar:1857 at: 2396 fontsize:s text: 2.396 shift:(-10,5) bar:1887 at: 3229 fontsize:s text: 3.229 shift:(-10,5) bar:1920 at: 3968 fontsize:s text: 3.968 shift:(-10,5) bar:1950 at: 5154 fontsize:s text: 5.154 shift:(-10,5) bar:1981 at: 10936 fontsize:s text: 10.936 shift:(-10,5) bar:1992 at: 11453 fontsize:s text: 11.453 shift:(-10,5) bar:2000 at: 12150 fontsize:s text: 12.150 shift:(-10,5) bar:2006 at: 13269 fontsize:s text: 13.269 shift:(-10,5) bar:2008 at: 13680 fontsize:s text: 13.680 shift:(-10,5) bar:2010 at: 13944 fontsize:s text: 13.944 shift:(-10,5)
</timeline>
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ «Torelló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 2 gener 2011].
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
- ↑ Entrada Pescallunes al Diccionari Català-Valencià-Balear (BDC, XVIII, 252-253)).
Enllaços externs
- Lloc web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
