Maulets (política)
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Maulets era una organització juvenil que lluitava per la independència, la revolució i la unificació dels Països Catalans, ecològics, no patriarcals i sense classes, tal com s'afirmava a la Declaració de principis. Maulets rebutjava «tots els sistemes i formes de dominació, d'explotació i d'opressió (econòmica, militar, patriarcal i ecològica)» i es declarava una organització integrant del MCAN i ideològicament s'enquadra dins l'Esquerra Independentista.
El terme «Maulets» prové del nom satíric que es donava als partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria al Regne de València durant la Guerra de Successió. A la seva vegada, aquests van prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrab, mot que probablement conegueren a partir de les influències àrabs del País Valencià.
L'organització Maulets va néixer al 1988 i ràpidament es convertiren en les joventuts del MDT-PSAN. El 1989 esdevingué la branca juvenil de Catalunya Lliure. Fruit de disputes internes entre dos projectes estratègics Unitat Popular i Front Patriòtic, en el 1995 molts maulets van participar en la creació de la Plataforma per la Unitat d'Acció. El 1998, Maulets es va fusionar amb els Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR), vinculats anteriorment a l'MDT-IPC per crear Maulets, el jovent independentista revolucionari. La seu nacional de Maulets es trobava a Mataró (el Maresme).
Des de l'Assemblea Nacional de 2007 a Jesús (Tortosa), Maulets fa una aposta per un procés de confluència amb l'organització CAJEI (Coordinadora de Joves de l'Esquerra Independentista). Aquest procés es deu a la proximitat ideològica entre les dues organitzacions i el treball conjunt que ambdues porten desenvolupant d'uns anys ençà. El procés culminarà en l'Assemblea Nacional Constituent de la nova organització juvenil Arran i serà fruit de la unitat de Maulets, la CAJEI i sis assemblees locals més no adscrites a cap de les dues organitzacions (Assemblea de Joves de Terrassa, Assemblea de Joves l'Esbarzer de Sant Esteve de Palautordera, Pinyol Vermell de Mallorca, etc.)
Cronologia
Naixement de Maulets i primers anys
Al desembre de 1987 té lloc una trobada de joves a Lligordà, municipi de Beuda (la Garrotxa), per tal d'assentar les bases de l'Assemblea Constituent de l'organització. El nom triat per la nova organització és Maulets, i s'acorden els seus punts bàsics.
L'abril de 1988 va celebrar-se l'assemblea de constitució a Cervelló (Baix Llobregat).
Al setembre de 1988, Núria Cadenas, militant de Maulets, va ser detinguda acusada d'integrar un escamot de Terra Lliure. L'organització i el Moviment de Defensa de la Terra es manifesten davant la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana en solidaritat per els detinguts. La policia dissol la manifestació i durant els enfrontaments amb els manifestants són detingudes 24 persones.
Anys 1990
La feina més destacable de Maulets durant la dècada dels 90 van ser la campanya contra les ETT, que consistia en tapiar les entrades d'aquests establiments nous amb totxanes, denunciant les pràctiques abusives que suposaven les ETT i els seus efectes nocius sobre els i les joves treballadores.
El 1992 l'Esquerra Independentista rep un cop molt dur amb l'anomenada "Operació Garzón", orquestrada per el jutge Baltasar Garzón contra Terra Lliure i de retruc contra Maulets i l'MDT. Terra Lliure quedarà tocada de mort i l'MDT també. Seran uns anys molt durs per a l'esquerra independentista, que quedarà molt reduïda i a l'ombra d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que intentarà captar els militants de l'esquerra independentista cap a un projecte liderat per Àngel Colom i Pilar Rahola. Maulets, única organització que sobreviurà a la pràctica a l'"Operació Garzón" i la "travessa del desert dels 90" serà qui portarà el pes del moviment malgrat ser una organització de joves.
A finals dels anys 90, Maulets farà campanyes molt actives en contra la globalització i el sistema capitalista, participant a les mobilitzacions internacionals que aquells anys es van esdevenir.
Anys 2000
A principis dels anys 2000, Maulets iniciarà una campanya que durarà pràcticament 8 anys en contra l'especulació i en defensa del territori. La campanya portarà per lema "Les arrels no neixen del ciment. Països Catalans, futur en venda". La campanya tindrà important repercussió als llocs on Maulets té més força i accions com llaurar un camp de golf a Sant Cugat del Vallès seran prou conegudes o la implicació en la campanya contra el PHN o en contra les centrals nuclears seran algunes de les lluites més actives.
Al desembre de 2005 els Maulets de Girona boicotejen un acte de Ciutadans de Catalunya en el qual havia d'intervenir Albert Boadella.[1]
Se celebra el 2006 una Assemblea Nacional a Argentona, on es declararen com a referents de l'organització: el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) en l'àmbit de sindicalisme estudiantil; la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) en l'àmbit d'eleccions municipals; Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu. També es definí la lluita de Maulets com la lluita pel comunisme, cosa que ja era així a la pràctica però que no constava en els estatuts de l'organització, que es van modificar.
A l'octubre de 2007 l'Ajuntament de València no va autoritzar la festa per la Independència que l'organització celebrava des de 1990 al barri del Carme. L'entitat independentista va denunciar que els havien "censurat" prohibint la festa. Al final la festa es va fer al barri de Benimaclet.[2]
A l'octubre de 2008 se celebra un Assemblea Nacional a Jesús. Es ratifiquen els referents de l'organització: SEPC en l'àmbit estudiantil, Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu i la CUP en l'àmbit de la representació institucional. Així mateix, decideix engegar una campanya de denúncia de la crisi capitalista. Maulets aposta en aquesta assemblea engegar un procés de confluència que acabi amb la dualitat juvenil a l'Esquerra Independentista, de manera que obre un procés d'unitat amb la CAJEI.
El 2008 l'organització celebrà el seu vintè aniversari amb diversos actes i està present en les diades celebrades durant l'any. També és pot destacar l'edició d'un documental en DVD sobre aquest aniversari amb la intervenció de ex-militants de l'organització on expliquen la història de Maulets amb les seves experiències dins l'organització.
El 24 de juliol de 2009 alguns membres de Maulets tenien previst desplegar una pancarta al Ple de l'Ajuntament de Reus, en el moment de la votació del projecte urbanístic de la Sedera. L'acció no va arribar a realitzar-se per la ràpida intervenció de les forces de l'ordre. Des de l'entitat independentista denuncià que l'actuació de Maulets va estar durament reprimida.[3]
Confluència amb CAJEI i creació d'Arran
L'any 2011 tenien presència a més de trenta comarques dels Països Catalans, repartides per tot el territori nacional (Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears).
El 30 de juny i 1 de juliol de 2012 es produeix l'Assemblea Nacional Constituent d'Arran, organització que uneix Maulets i la CAJEI i sis assemblees no alineades amb cap de les dues organitzacions. La nova organització juvenil de l'esquerra independentista reconeixerà com a objectius ideològics la independència dels Països Catalans, el socialisme i el feminisme.
Després de la confluència, Arran ha organitzat el primer Rebrot unitari el 2012 a Berga tal i com Maulets havia estat fent fins el 2011, donant continuitat al projecte. També l'Aplec al Pi Jove de les Tres Branques que actualment organitzava Maulets amb el Casal Panxo de Berga actualment s'organitza des d'Arran.
Rebrot
Maulets organitza també l'Aplec de Joves dels Països Catalans, el Rebrot. Aquest aplec es realitzava fins al 2006 a Berga, però l'any 2007 es realitzà a Argentona (Maresme).[4]
L'any 2008 es decideix suspendre l'aplec per tenir una major dedicació als actes dels 20 anys d'història de Maulets. El 2009, però, torna el Rebrot a la població de Berga coincidint altra volta amb l'aplec del pi de les tres branques. A partir del 2009 s'ha realitzat un Rebrot amb un format més reduït, apostant més per l'aplec polític i no tant per un festival de masses.[5]
Dins el marc del Rebrot s'organitza també l'Esclat,[6] el concurs de grups novells en català. Els grups guanyadors poden tocar al Rebrot. Des de l'any 2007, totes les obres artístiques que participaven a l'Esclat es publicaven amb llicència Creative Commons.
L'aplec consta de diferents apartats, Maulets sempre ha destacat que no és un festival de música, com són: xerrades, tallers, concerts, dinars i sopars populars, tornejos, cercaviles, actes polítics... En les diverses edicions del festival hi han actuat Dusminguet, Els Pets, Barricada, The Wailers, Obrint Pas i Habeas Corpus.
Relació amb les CUP
Des de feia bastants anys (especialment des del Procés de Vinaròs) Maulets donava ple suport a les CUP. La implicació de Maulets en aquest projecte municipalista era una realitat palpable, ja que molta militància i ex-militància de Maulets participava activament a algunes assemblees de la CUP.
Referències
- ↑ «Un grup d'independentistes boicotegen un acte d'Albert Boadella amb crits de "hipócrita, vendedor de mierda"» (en castellà). Informativos Telecinco, 14-12-2005. [Consulta: 28 maig 2010].
- ↑ «El ayuntamiento impide un acto de Maulets en el barrio del Carmen» (en castellà). levante-emv.com, 21-10-2007. [Consulta: 28 maig 2010].
- ↑ Laura Rosich. «Maulets i la CUP en contra del pla urbanístic de la Sedera». Reus: delCamp.cat, 24-07-2010. [Consulta: 29 maig 2010].
- ↑ http://www.directe.cat/noticia/2199/avui-comenca-el-rebrto-festival-de-joves-dels-paisos-catalans-2199
- ↑ http://www.kaosenlared.net/noticia/rebrot09-ha-omplert-berga-dactivitats-i-reivindicacio-cronica-fotos-vi
- ↑ http://www.maulets.org/rebrot/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=50&Itemid=50
