Embonui
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Soriguera | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Soriguera |
| Malnom | Mata-rebolls[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,117,2 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
12 hab. |
| Coordenades | 42° 23′ 59.50″ N, 1° 9′ 0.061″ E / 42.3998611°N,1.15001694°E{{#coordinates:42 | 23 | 59,50 | N | 1 | 9 | 0,061 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25566
|
| Festa major | Primer cap de setmana de setembre |
Embonui és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.
Està situat a l'extrem nord del terme municipal, a prop i al sud-est de Sort i al nord-oest de Vilamur.
Formen el poble[2] Ca l'Ametlló, Cal Cameta, Cal Josep i Cal Torà.
Etimologia
Segons Joan Coromines[3], Embonui és un topònim d'origen cèltic, afí a d'altres existents a la zona d'Aquitània. Es tracta de l'arrel Senipon-, amb l'afegitó del sufix -ui, molt present a topònims pirinencs. Coromines no dóna el significat d'aquests ètims.
Història
Edat moderna
El 1553 Bonui enregistrava 2 focs civils i cap d'eclesiàstic[4] (uns 10 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Embonui (Embonuy). Diu Madoz que és un llogaret que depèn de Vilamur, situat en en el vessant d'una muntanya molt alta. La combaten tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i el seu clima és fred; produeix comunament inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església de Santa Eugènia, annexa de la parròquia de Vilamur. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criaven ovelles, vaques i mules, i hi havia caça de perdius, conills i llebres. Els seus habitants es comptabilitzaven amb Vilamur.
Demografia[6]
| 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 21 | 23 | 28 | 18 | 16 | 18 | 14 | 13 | 13 | 13 | 13 | 9 | 12 | 12 | 12 |
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Embonui». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.