Soriguera

Aquest article és sobre el poble i municipi actual d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Soriguera (antic municipi).

Soriguera

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Pallars Sobirà
Vista de Mencui Vista de Mencui
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà
Superfície	106,39 km²
Altitud	1.192 msnm
Població (2016)   • Densitat	408 hab. 3,83 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 348737 4693789{{#coordinates:42 | 22 | 20 | N | 1 | 10 | 55 | E | type:city(408)_region:ES-CT | primary|name= }}
Organització Entitats de població • Alcalde:	16 Albert Vilardell i Capell
Codi postal	25566
Codi territorial	252081

Soriguera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. A partir del 1972, durant uns anys s'anomenà, com a municipi Soriguera i Estac.

Està situat en el terç sud d'aquesta comarca. El cap municipal és actualment la vila de Vilamur, i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. Ja pertanyia a l'antic municipi de Soriguera, del qual era el cap de districte municipal, abans que hi fos afegit el d'Estac.

La majoria de l'antic terme de Soriguera és a la Vall de Soriguera, antigament anomenada Vall de Siarb, formada pel Riu del Cantó i tots els seus afluents. La part sud-oest, però, és a la carena que tanca aquesta vall per aquella mateixa banda.

El poble de Soriguera és uns 12 quilòmetres al sud-est del cap de comarca, Sort, a poc més de 2,5 de l'actual cap de municipi, Vilamur, a uns 750 metres a ponent del poble de Llagunes (tot i que entre els dos no hi ha comunicació directa a causa de la profunda vall que els separa), i a poc més de dos quilòmetres a llevant de Puiforniu. És a la zona central de l'antic municipi de Soriguera, i a la zona oriental de l'actual municipi ampliat.

A llevant de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l'esquerra del Barranc de Coma-sarrera es troben les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que donà llum a Soriguera entre els anys 20 del segle XX i el 1972.

Geografia

L'actual terme de Soriguera és, com ja ha quedat dit, fruit de la seva ampliació l'any 1972 amb l'afegitó de l'antic municipi d'Estac. Entre els dos, s'ha arribat a l'extensió actual de 106,39 km².

Es tracta d'una zona molt muntanyosa, amb cims que s'aproximen als 2.000 metres a migdia i als 2.500 al nord, sobretot al nord-est. Una part important del terme municipal és dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Emmarcat a llevant pel Port del Cantó, al nord-est per la Torreta de l'Orri i pel Tossal del Puial a migdia, el terme de Soriguera és, bàsicament, la vall del Riu del Cantó i de tots els seus afluents, a més del Barranc de Santa Maria i del Barranc del Cós, afluents un de l'altre i directament de la Noguera Pallaresa, i, al nord, la Llau de la Bardaleda, que també aiguavessa directament en el riu que pren el nom de la comarca. Tot l'antic terme és a l'esquerra d'aquest riu.

Vegeu el perímetre del terme, així com les unitats geogràfiques el formen, als articles sobre els antics municipis de Soriguera i Estac.

Termes municipals limítrofs:

Sort	Sort i Rialb	Llavorsí i les Valls de Valira
Baix Pallars		Montferrer i Castellbò
Baix Pallars	Baix Pallars	Castellàs

Entitats de població

Entitat de població	Habitants (2011)
Arcalís	26
Baro	49
Embonui	12
Escós	28
Estac	23
Freixa	1
Llagunes	55
Llavaners	0
Malmercat	26
Mencui	12
Puiforniu	8
Rubió	10
Saverneda	6
Soriguera	17
Tornafort	35
Vilamur	60
Font: Idescat

Pobles del terme municipal de Soriguera. Antic terme d'Estac

• 
  El poble d'Arcalís
• 
  El poble de Baro
• 
  El poble d'Escós
• 
  El poble d'Estac
• 
  El poble de Mencui

Pobles del terme municipal de Soriguera. Antic terme de Soriguera

• 
  El poble d'Embonui
• 
  El poble de Freixa
• 
  El poble de Llagunes
• 
  L'antiga caseria de Llavaners
• 
  El poble de Malmercat
• 
  El poble de Puiforniu
• 
  El poble de Rubió
• 
  L'antic poble de Saverneda
• 
  El poble de Soriguera
• 
  El poble de Tornafort
• 
  El poble de Vilamur

El poble de Soriguera

Malgrat ser el poble que dóna nom al municipi, es tracta d'un poble petit, que actualment no ostenta ni tan sols la capitalitat del seu municipi (recau en Vilamur). El poble està situat a la vora dreta del Riu del Cantó, esglaonat en una careneta, amb un desnivell d'una 50 metres d'altitud entre les cases més baixes i les més altes. L'església de Santa Eulàlia és a la part alta, prop de l'extrem nord-est.

Les cases del poble

Casa Dot Casa Ferrer

Casa Molineret La Rectoria

Casa Tonet Casa Toni

Casa Torres

Història

Edat antiga

En el seu terme es troba el poblat ibèric de Santa Creu, que data de l'any 1.600 aC. També s'hi troba la cista megalítica de la Llosa del Comdat, on aparegueren materials del bronze mitjà.

Edat mitjana

L'element que defineix més bé la història medieval del terme de Soriguera és l'existència del Vescomtat de Vilamur, abans Vescomtat de Pallars tan influent al llarg de la història tant al Pallars Sobirà com al Jussà.

Edat moderna

El 1553 Xuriguera enregistrava 5 focs (uns 25 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico... a Soriguera. S'hi llegeix que és una localitat cap d'un ajuntament que comprèn Rubio de Sort, Malmercat, Llagunes, Puigforniu i Llevanés, Tornafort, Freixa i Vilamur. Està situada en terreny aspre i desigual. El seu clima és bastant sa. Tenia en aquell moment 14 cases, església annexa de Junyent i bones aigües potables. Les terres són muntanyoses i de mitjana qualitat en alguns llocs. S'hi collien grans, llegums, patates i pastures. S'hi criaven ramats, i hi havia tota mena de caça. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 27 ànimes (habitants).

L'Ajuntament

Alcaldes

• Joan Cortina i Bullich (1979 - 1991)
• Manuel Muñoz i Coll (1991 - 2003)
• Vicenç Mitjana i Rabasa (2003 - 2011)
• Albert Vilardell i Capell (2011 - actualitat)

Regidors

Des del 1979, Soriguera ha tingut els regidors següents: Marc Adua Collado, Sebastià Arcalís Bosch, Albert Arcalís Vidal, Josep Besolí Coll, Xavier Bigordà Escales, Josep Bigordà Ponsico, Alfons Bigordà Portella, Maurici Boldú Pla, Josep Cabré Grau, Pere Colom Prió, Rosa Colom Prió, Joan Cortina Bullich, Josep Cortina Bullich, Jordi Cortina Carrera, Càndida Cortina Roquet, Maria del Pilar de Visa Riu, Josep Ramon Fondevilla Isús, Lluís Font Vigatà, Josep Maria Fort Canut, Lluís Isanta Carrera, Jesús Martín Martín, Vicenç Mitjana Rabasa, Josep Mora Julià, Manuel Muñoz Coll, Norbert Orobitg Carné, Valentí Sacristà Mateo, Sílvia Sapiña Torguet, Bonaventura Vidal Arcalís, Josep Vidal Font i Albert Vilardell Capell.

Legislatura 2011 - 2015

Resultats electorals de Soriguera, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	CiU	Albert Vilardell i Capell	107	4	51,94
	IxS-PM	Manuel Muñoz i Coll	49	2	23,79
	IxS-AM	Josep Ramon Fondevilla i Isús	40	1	19,42
	PP	Josep Lluís Duran i Cadena	5	0	2,43
Total		248		7

• Albert Vilardell Capell (CiU), Alcalde
• Albert Arcalís Vidal (CiU), Regidor
• Pilar de Visa Riu (CiU), Regidora
• Josep Cortina Bullich (CiU), Regidor
• Manuel Muñoz Coll (IxS-PM), Regidor
• Jesús Martín Martín (IxS-PM), Regidor
• Josep Ramon Fondevilla i Isús (IxS-AM), Regidor

Cal comptar, a més, amb l'existència de tres EMD (Entitat Municipal Descentralitzada), al llarg del segle XX: la d'Arcalís i la de Rubió (suprimides totes dues el 1992), a més de la de Tornafort (creada el 2004, l'única actualment existent).

Demografia del municipi de Soriguera

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 132 105 117 962 1.162 1.570 1.343 1.152 962 869

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.155 1.111 911 850 762 425 257 281 304 302

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 309 298 308 325 327 337 360 377 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1847 incorpora Freixa, Llagunes, Malmercat, Puiforniu, Rubió, Tornafort i Vilamur; i el 1975, Estac, que havia incorporat el 1847 Arcalís, Escós i Mencui.

Demografia del poble de Soriguera

Evolució demogràfica

1857	1888	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
39	35	28	25	41	40	30	30	36	39	18	10	19	17	19	17	19	17	17

Economia

Tot i que l'economia tradicional de Soriguera estava articulada a l'entorn del sector primari, la diversitat del terme permetia activitats diverses. La ramaderia, sobretot de bestiar boví, era la base principal, atesa l'abundor de pastures en la part del terme més enlairada; l'explotació del bosc i l'agricultura eren activitats, tanmateix, no gens menyspreables. Els principals conreus eren de sègol, patates, mongetes i alfals. La cacera era també abundant, sobretot de perdius, conills i llebres, i a la Noguera Pallaresa s'hi pescaven força truites. La base de l'economia actual és essencialment la mateixa.

L'activitat industrial quedava reduïda, als segles XVIII i XIX, als molins fariners. N'hi havia tres: Molí d'Ermengol, Molí de Franquet i Molí del Bisbe.

Comunicacions

Actualment hi ha dues vies de comunicació per arribar al poble de Soriguera. Prenent en totes dues la vila de Sort com a punt de partença, les carreteres que hi menen són:

• la N-260, que arrenca del sector de migdia de la vila de Sort per adreçar-se, fent nombrosos retombs a causa de l'alçada que ha de guanyar aquesta carretera, cap al sud-est. Sortint de Sort en el punt quilomètric 280, la carretera travessa la Noguera Pallaresa i s'enfila cap al Serrat de la Comella del Cortal. Sortint de Sort a 648,3 metres d'altitud, quan la carretera assoleix el punt quilomètric 269, abans del qual hi ha el trencall cap a Soriguera, arriba als 1.294,8. Des d'aquest lloc la Carretera de Soriguera mena a aquest poble en quasi un quilòmetre i mig més, baixant en aquest tram uns 100 metres d'altitud.

• la LV-5131, que arrenca de la carretera anterior quasi tres quilòmetres al sud de Sort, per travessar la Noguera Pallaresa i menar a Saverneda en menys d'un quilòmetre, i després enfilar-se per l'Obaga de Malmercat. Va deixant trencalls, a través dels quals es va a Malmercat i Tornafort. Just en trobar el trencall cap a aquest darrer poble, la LV-5131 s'acaba, formalment, en el seu punt quilomètric 6,5, però és continuat per una bona pista de muntanya asfaltada, la Carretera de Puiforniu, per dur, a través d'un trencall, primer a Llavaners, i després directament a Puiforniu. Des d'aquest darrer poble surt la Carretera de Soriguera a Puiforniu, també asfaltada, que mena fins al poble de Soriguera. Aquesta carretera fa també molts revolts, però és més regular, en tot el seu conjunt, tot i que és uns tres quilòmetres més llarga que l'anterior.

No hi ha mitjans de transport públic cap a Soriguera. Sí fins a Vilamur: la línia Sort - la Seu d'Urgell atén el transport de passatgers sempre que l'estat de la carretera al Port del Cantó ho permet. Pot haver-hi fortes restriccions de circulació en èpoques de nevades i de glaç. Hi ha un sol autobús en cada direcció al dia.

Llocs d'interès

• Museu del Despoblat de Santa Creu de Llagunes.

Bibliografia

• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàgs. 51-54. ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà
• Soriguera en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.