Emirat de Xibràna
| Capital | Xibràna |
| Creació | 1148-49?. Caiguda dels emirats de Turtusha i Larida |
| Dissolució | 1153-54. Annexió pel Comtat de Barcelona |
| Llengua oficial | Àrab |
L'emirat de Xibrana és el nom que s’aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya. A partir del castell de Siurana, el seu territori s’estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, Prades, Alforja, la Mussara i l’Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cèrvoles, Falset, el Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, l’Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.[1]
L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any 1153. Per la banda de la Conca de Barberà, els Cervera van arribar fins a Albarca per Capafonts i la Febró; Albert de Castellvell (fill del baró Guillem II de Castellvell) va envair el Priorat des del Coll de la Teixeta; Ramon de Gaganot ho va fer pel Coll d'Alforja. L'assetjament el va dirigir Bertran de Castellet. La data exacta de la conquesta del castell no és segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en què el Comte de Barcelona va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el 23 de novembre del mateix any; i d'altres el 12 de juliol de 1154.
Llistat de sobirans de Xibràna
- Almira Almemoniz 1153-54
- Annexió pel Comtat de Barcelona
Referències
- ↑ Pere Balanyà, L’Islam a Catalunya, p. 73-77
{{#coordinates:41 | 15 | 28,86 | N | 0 | 55 | 59,5 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat