Emirat del Garigliano
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'emirat del Garigliano fou un estat musulmà establert a la vall del riu Garigliano a partir del 883 i fins el 915. No apareix esmentat per cap historiador àrab. Els primers musulmans es van establir al castell de Paestum, a Agropoli, el 881, amb permís d'Atanasi de Nàpols, que els pensava utilitzar en la seva política anti-papal i anti-bizantina. Mercès a una traïció dels servidors dels monjos, aquestos sarraïns van saquejar el monestir de San Vincenzo al Volturno.
Més aventurers van arribar i foren contractats per Docibile I de Gaeta, que era atacat per Pandenolfo de Càpua que volia ocupar Traeto, que erra feu del Papa i aquest li havia confiscat a Gaeta i l'havia donat a Càpua. Fort d'aquestes milícies Docibili va atacar Fondi. Els musulmans es van poder establir prop d'Itri. Docibile va aconseguir la restitució de Traeto pel Papa a canvi d'abandonar l’establiment musulmà; això va provocar que els musulmans se li giressin en contra i ataquessin Gaeta i molts gaetans foren morts o fets esclaus; finalment es va acordar la pau per la qual els musulmans van poder construir un ribat o fortalesa a la vora del riu Garigliano a la vora de Traeto.
En endavant els musulmans és dedicaren als saquejos a les terres veïnes, especialment terres del Papa, Càpua i la mateixa Gaeta. Ja al començament les viles de Traeto, Eulogimenopoli i Montecassino foren destruides. L'abadia de Farfa fou assetjada per sis mesos el 890 i la van ocupar per establir-hi una nova base. Com que dominaven les vies d’accés a Roma controlaven als peregrins.
L'octubre del 902 l'emir aglàbida Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad (875-902), que havia abdicat i buscava el martiri, va desembarcar a Calàbria i va trobar la mort als murs de Cosenza el 23 d'octubre del 902; això va encoratjar l'activitats de les bandes musulmanes.
Així el 903 el papa Joan X va cridar als prínceps cristians a desallotjar als sarraïns; el primer intent d'aquest any va fallar i també el del 908 per la manca de suport d'estats com Gaeta o Nàpols. Hi ha alguns indicis de que l'activitat militar dels musulmans va ser alta fins al 915.
El 915 es va formar una aliança entre el Papa, els prínceps llombards (Atenolfo II de Benevent i el seu fill Landolfo II, Guaimario II de Salern, Joan I de Gaeta i el seu fill Docibile II, Gregori IV de Nàpols i el seu fill Joan) i els bizantins. Berenguer de Friül, rei d'Itàlia, va enviar també algunes forces des de Spoleto i la Marca, dirigides per Alberic I d'Spoleto i Camerino; les forces bizantines enviades per Zoe venien de la Pulla i Calàbria i anaven manades per l'estrateg de Bari, Niccolò Picingli; les forces del Papa anaven dirigides pel Papa Joan X en persona, i venien del Laci i Toscana; una petita esquadra musulmana fou destruïda i bandes musulmanes derrotades a Campo Baccano, i prop de Tívoli i de Vicovaro. Els musulmans que ocupaven Narni i Ciculi es van retirar cap a la seva fortalesa principal al Garigliano que el juny del 915 va quedar assetjada. La batalla del Garigliano del 915 va posar fi a l'emirat. Els musulmans foren expulsat dels altres enclavaments del Laci i Campània i en endavant només es van poder produir atacs navals per sorpresa.
Referència
- Traducció parcial de "Storia dell'Islam nel Sud Italia", article de la wikipèdia en italià.