Enric Borràs i Oriol
Enric Borràs i Oriol (Badalona, 1863 - Barcelona, 1957) fou un actor de teatre català.
Considerat mític dins la seva generació, va estrenar nombroses obres dramàtiques i el seu personatge emblemàtic va ser el Manelic de Terra baixa d'Àngel Guimerà. Va ser també el gran creador d'El místic de Santiago Rusiñol.
També va actuar molt en castellà, tant a Espanya com a l'Amèrica Llatina. El seu amic Lluís Bagaria va fer nombroses caricatures d'ell.
Biografia
Enric Borràs va néixer a Badalona, en el si d'una família humil dedicada a la venda de queviures. La vocació se li va despertar de ben petit, quan es delectava recitant poesia. Va ser escollit per formar part d'uns Jocs Florals que el van portar a participar en un grup de teatre. Antoni Tutau, que aleshores treballava al Novetats, s'hi va fixar mentre actuava en el grup amateur i li va proposar formar part de la seva companyia. Borràs va debutar professionalment al Teatre Tívoli el 1885. Va ser l'inici d'una carrera plena d'èxits.
El 1894 va formar la primera companyia i es va instal·lar al Novetats, on va començar a representar Àngel Guimerà, dramaturg que el va catapultar cap a grans cotes de popularitat, fins al punt de passar a la història com el Manelic de ‘Terra baixa' més recordat de tots els temps. Aquesta primera representació del clàssic va ser l'any 1897, al costat d'Anna Monner, que li va ensenyar claus d'interpretació relacionades amb la idealització dels personatges.
Va portar obres per diferents teatres barcelonins com el Romea o el Tívoli, de vegades dirigint la companyia i de vegades com a intèrpret principal, fins que el 7 d'octubre de 1905 va debutar al Teatro de la Comedia de Madrid. Va dur el teatre català a Espanya, on va ser aclamat amb grans honors i convidat a fer gires mundials, també més enllà de l'Atlàntic, per Buenos Aires, l'Uruguai o Xile, entre altres.
El 1909 va tenir el primer contacte amb el cinema amb ‘Flors de cingle'. Tot i les estimables col·laboracions en alguna altra producció cinematogràfica, Borràs va tenir clar que havia nascut per fer teatre. Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol i Àngel Guimerà van ser els seus dramaturgs de bandera i els seus íntims amics; sovint van ser ells mateixos qui li van proposar representar noves obres.
El 1910 es va embarcar amb Rusiñol cap a les Amèriques, en la seva tercera gira per aquestes terres. El 1911 va tornar a Barcelona per compartir protagonisme amb Margarida Xirgu en una excel·lent posada en escena de ‘Maria Rosa'. Tot i l'èxit que va significar la convergència de dos professionals d'aquesta magnitud en una mateixa obra, i malgrat haver treballat junts en una companyia de París, el fet és que mai hi va haver complicitat entre els dos actors catalans amb més èxit sobre l'escena.
Tot i viure a Madrid, va formar part activa de la vida cultural catalana. Va participar en un manifest en defensa dels aliats durant la Primera Guerra Mundial i va prendre part en homenatges diversos, com ara el que es va celebrar a Mallorca en honor de Rusiñol.
Malgrat dirigir el Teatre Català de la Comèdia (antic Teatre Romea) durant la Guerra Civil, un cop iniciada la dictadura va evitar ser relacionat amb qualsevol entitat propera a la República i va treballar entre Madrid i Barcelona. Va mostrar en diverses ocasions una afecció –fictícia o de conveniència– al règim franquista.
Va rebre diversos homenatges, com la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona o el Diploma d'Honor de la Universitat de l'Havana, que va batejar amb el nom de Borràs la secció d'Arts. L'actor també va donar nom a l'antic Teatre Urquinaona de Barcelona. El 1957, després de cinc anys retirat dels escenaris, va morir al barri de Vallcarca i li van ser dedicats uns funerals la gran concurrència dels quals va evidenciar, un cop més, la significança i la popularitat de la seva trajectòria professional.[1]
Referències
Bibliografia
- Pablo Vila San-Juan. Memorias de Enrique Borrás. Editorial A H R. Barcelona, 1956
- Foguet, Francesc; Graña, Isabel. El gran Borràs. Retrat d'un actor. Museu de Badalona, 2007. ISBN 978-84-88758-36-1
- Guerra i Ribó, Gerard."Enric Borràs a Badalona". Carrer dels Arbres, Revista Anuari del Museu de Badalona. Tercera època. Número 20. Desembre 2009. Pàgines 75-88.