Enric Casanovas i Roy
Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948), fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.[1] Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona, ampliant la seva formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.
Al 1898 participa per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa. Entre 1904 i 1913 alterna les seves estades entre París i Barcelona, fent amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes.
A la seva volta a Barcelona, munta un taller pel qual passen deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Participa amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president.
La seva obra està enclavada dintre del mediterraneísme, però amb una gran creació renovadora i personal. Va participar a nombroses exposicions, aconseguint la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932.
Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona al 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys d'edat. És pare de Marçal Casanovas i Guerri.
Obres destacades
- Pagesa mallorquina. (1916) Museu Municipal de Tossa de Mar, província de Girona.
- Mallorquina (1916). Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- Flora (1917).
- Monument al Dr. Benaprés (1917). Sitges (Barcelona)
- Monument a Narcís Monturiol (1918). Figueres (Girona)
- Monument al poeta Joan Alcover (1926). Mallorca
- La nena de la coloma (1929). Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona
- La dona de la poma (1932). Sala Parés Barcelona
- Noia nua (1935).
- Dona asseguda (1942).
- Dona del camp (1943).
- Nu d'esquena. Relleu (1944).
- Cap de nena. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Referències
Bibliografia
- ALIX, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0.
- CAMPS, Teresa (1988), E. Casanovas, Barcelona, Àmbit Serveis Editorials. ISBN 84 7456 4662
