Sala Parés
.jpg){kind=link}
La Sala Parés és la galeria d'art activa més antiga de Barcelona. Iniciada per Joan Baptista Parés el 1840 com a botiga d'articles per a les Belles Arts, anà convertint-se en sala d'exposicions, i el 1877 ja fou inaugurada formalment com a tal.[1]
Història
Fundada per Joan Baptista Parés, en els anys inicials va ser el gran aparador artístic de la Barcelona de la «Febre d'Or», on regnava la pintura dels Modest Urgell, Romà Ribera, Francesc i Josep Masriera, etc, i l'escultura de Josep Campeny.
A començaments dels anys noranta esdevingué la base d'operacions dels grans pintors modernistes, com Santiago Rusiñol i Ramon Casas i sala d'exposició de les col·lectives del Cercle Artístic de Sant Lluc. Un decenni després serví igualment de plataforma als millors pintors postmodernistes: Isidre Nonell, Joaquim Mir, Marià Pidelaserra i Brias. Tanmateix el seu propietari, J.B. Parés mantenia una posició absolutament eclèctica, el que a la llarga ocasionà una notable decadència de la seva galeria, depassada per la competència d'altres sales barcelonines amb idees més clares, com el Faianç Català, les Galeries Laietanes o les Galeries Dalmau.
El 1925, en ser adquirida per la família Maragall la sala es redreçà totalment, i fou escenari d'exposicions dels principals artistes de les noves generacions, com Josep Mompou, Alfred Sisquella, Manolo Hugué, Josep de Togores, inclòs Salvador Dalí. Es dedicà també a les subhastes i al comerç de pintura antiga, essent proveïdora de grans museus.
A la postguerra mantingué la tònica anterior i esdevingué l'exponent d'una pintura sòbria, de tradició postimpressionista, al marge de l'experimentalisme de les avantguardes, amb noms com Pere Pruna, Joan Serra, Alfred Figueras, Rafael Durancamps, i altres més joves, hereus del fauvisme, com Ignasi Mundó. Més endavant noms nous amb personalitat pròpia, sempre però dins el figurativisme, s'hi destacaren extraordinàriament, com Josep Roca-Sastre, Francesc Todó o Simó Busom.
Aquells noms han donat pas a altres, alhora que, a través de la sala Trama -situada al mateix carrer Petritxol on és la casa mare-, l'empresa s'ha obert a l'avantguarda.
Paral·lelament actua també a Madrid, a través de la Galeria El Cisne.
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Joan A. MARAGALL, Història de la Sala Parés, Selecta, Barcelona 1975.
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs
- Lloc web de la sala Parés
- elmundo.es La Parés recuerda los cien años del galerista Joan Anton Maragall (castellà)
{{#coordinates:41 | 22 | 57,34 | N | 2 | 10 | 23,48 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat