Enric Morera i Català
| Fitxer:Disambig grey.svg | Aquest article tracta sobre el polític valencià. Si cerqueu el compositor català, vegeu Enric Morera i Viura. |
| Enric Morera | |
|---|---|
| Enric Morera i Català | |
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2007 | |
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2010 | |
| Precedit per | Mònica Oltra i Jarque |
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2012 | |
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2003 | |
| Mandat Abril de 2004[1] – Juny de 2004[2] | |
| Precedit per | Carles Gasòliba i Böhm |
| Naixement | 3 d'abril de 1964 Oliva (la Safor) |
| Partit polític | BLOC-Compromís |
| Parella | Tona Català |
| Professió | Advocat |
Enric Morera i Català (nascut en Oliva, la Safor, el 3 d'abril de 1964) és un polític valencià. Llicenciat en dret per la Universitat de València, és secretari general del Bloc Nacionalista Valencià i diputat de Compromís a les Corts Valencianes, sent el síndic del grup parlamentari. Està casat i té tres fills.
Trajectòria política
La seua militància política va començar el 1981, dins el PNPV (Partit Nacionalista del País Valencià). L'any 1983 passaria a militar a la Unitat del Poble Valencià. Des de 1985 a 1987 va ser secretari general de Joves d'UPV. De 1990 a 1994 va ser funcionari de la Comissió Jurídica del Parlament Europeu.
L'any 1996 entra a l'Executiva d'UPV, i és un dels responsables de la formació de la coalició electoral UPV-Bloc Nacionalista, que donaria pas a la formació del Bloc Nacionalista Valencià, del qual va ser secretari d'organització fins al Congrés Fundacional de la formació.
Va ser candidat pel BLOC a l'alcaldia de València l'any 1999, així com candidat del BLOC al Parlament Europeu dins la coalició BLOC-CiU-PSM. Morera va anar en cinquena posició de la llista i no va obtenir representació, tot i que tanmateix, en 2004 Carles Gasòliba va dimitir del seu escó al Parlament Europeu i Enric Morera va ser eurodiputat durant dos mesos i mig,[3] formant part del grup parlamentari Els Verds-Aliança Lliure Europea.[4]
Després del III Congrés Nacional del BLOC, celebrat el 2003, va ser elegit Secretari General de la formació. Va ser número 1 de la llista del BLOC a les eleccions generals espanyoles de 2004.
En gener de 2006 va ser reelegit secretari general del BLOC amb el 85% dels vots, la xifra més alta mai aconseguida per un secretari general tant de la UPV com del BLOC.
És parlamentari a les Corts Valencianes des de la setena legislatura (2007-2011), on va ser elegit diputat per la Circumscripció de València en la coalició Compromís pel País Valencià junt a Esquerra Unida. En gener de 2010, Enric Morera va passar a ser el síndic del grup parlamentari i es va presentar en societat la Coalició Compromís, amb la que BLOC, IdPV i els Verds-Esquerra Ecologista es presentarien a les properes eleccions autonòmiques valencianes.
A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011, el Bloc Nacionalista Valencià va liderar la Coalició Compromís, sent Enric Morera el candidat de la coalició a la presidència de la Generalitat Valenciana. Durant la campanya electoral, Morera va participar en el debat electoral de Canal 9, on va realitzar una actuació que els mitjans van qualificar de sorprenent[5], on entre altres assumptes va demanar la liberalització de l'autopista AP-7.[6][7] Tot i que el PP va obtindre majoria absoluta a les Corts Valencianes, la Coalició Compromís va obtindre un històric 7,37% dels vots (176.213 sufragis), que van suposar 6 diputats, 3 d'ells del BLOC.
Va ser nomenat portaveu de l'executiva nacional de Coalició Compromís, màxim càrrec de la coalició, juntament amb Mònica Oltra, des de la seua creació en juliol de 2012.[8] Mesos després, l'octubre de 2012, va ser reelegit secretari general del BLOC amb el 87% dels vots[9] durant el 6é Congrés Nacional d'aquesta formació.[10]
A gener de 2013, era el segon diputat amb més intervencions a les Corts Valencianes, amb un total de 248. Per davant sols tenia a la seua companya de formació Mireia Mollà, amb 254.[11]
Activitat professional
A més de la seua tasca com a polític, Enric Morera és empresari autònom dins del sector del comerç, l'hostaleria, el turisme rural i la comunicació. Així, posseeix la meitat de la comercial Cases Castell de Biar i un 16% de Projecte Beastlive, a més d'un terç de Frediesport, empresa promotora de la pilota valenciana, de la qual n'és soci amb el pilotari retirat Alfred Hernando Hueso.[12]
Candidatures
-
Enric Morera va ser cap de llista de Coalició Compromís a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011.
-
De manera simbòlica, va ocupar el Lloc 32 a la candidatura municipal per València de Compromís per València el 2011.
| Precedit per: Càrrec nou |
BLOC Secretari General del BLOC 2003 - Actualitat |
Succeït per: En el càrrec |
Referències
- ↑ Enric Morera serà el nou eurodiputat de la coalició nacionalista Bloc-CiU-PSM a partir del mes de abril notícia a Vilaweb del 29 de març de 2004
- ↑ Morera será eurodiputado tras la dimisión de Gasòliba (CiU) notícia a El País del 29 de març de 2004 (castellà)
- ↑ «Morera toma posesión como eurodiputado hasta el 13 de junio» (en castellà). El País, 20-04-2004.
- ↑ Fitxa d'Enric Morera Català en la web del Parlament Europeu. (anglès)
- ↑ «Y de repente... Enric Morera» (en castellà). Valencia Plaza, 07-05-2011.
- ↑ «Camps pide el voto para echar a ZP y Alarte, que no se premie la corrupción» (en castellà). Morera apostó por liberar el peaje de la AP-7 y Camps lo secundó. Levante-EMV, 07-05-2011.
- ↑ «Los candidatos valencianos no debaten en su único 'debate' de la campaña electoral» (en castellà). El economista, 07-05-2011.
- ↑ «Compromís presenta la seua executiva nacional». Valencianisme.com, 18-07-2012.
- ↑ «Morera sigue de líder del BLOC con el 87% de los votos» (en castellà). El País, 30-09-2012.
- ↑ «Enric Morera reelegido líder del Bloc» (en castellà). La Vanguardia, 01-10-2012.
- ↑ «Siete diputados de Les Corts todavía no han intervenido en el pleno esta legislatura» (en castellà). Las Provincias, 15-01-2013.
- ↑ «Unos van en un Micra del 98 o un Ibiza del 96 y muy pocos viajan en yate y Mercedes» (en castellà). Declaració de béns, 2010. Levante-EMV.
Enllaços externs
