Escaró
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la comarca del Conflent | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló [[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de departament|Plantilla:Padró INSEE/Nom de departament]] [[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de districte|Plantilla:Padró INSEE/Nom de districte]] Oleta | ||
| Gentilici | escaroní, escaronina | ||
| Superfície | 15,21 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:2.082 mín.:588) | ||
| Població (Plantilla:INSEE:Població de municipi/Referència) • Densitat |
Plantilla:INSEE:Població de municipi hab. | ||
| Coordenades | 42° 32′ 19″ N, 2° 18′ 57″ E / 42.53861°N,2.31583°E{{#coordinates:42 | 32 | 19 | N | 2 | 18 | 57 | E | region:FR-66_type:city(84) | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Codi INSEE | 66068
| ||
Escaró ([əskə'ɾu], estàndard [əskə'ɾo], en francès Escaro) és un municipi del Conflent, al departament dels Pirineus Orientals. El nom oficial de la comuna, Escaró Aituà, fa referència a l'antic poble independent d'Aituà, que al 1822 va ser annexat a Escaró.
Les seves dimensions i l'escassa població en fan un poble molt tranquil. Un indret a destacar són les antigues mines. En l'actualitat (2010) hi ha constituït un cor format per residents, que ha portat l'espectacle "On ha fugit el tren?" tirat de "Terminus", arreu del departament de la mà de l'Agram.
Geografia
L'altitud de l’antic ajuntament, avui desaparegut per la destrucció que genera l’activitat minera, és de 900 metres sobre el nivell del mar.
Geologia
A destacar al municipi, hi ha les antigues mines: de ferrro, explotades des de l'antiguitat i fins al 1963, i de fluorita, en explotació únicament a la segona meitat del segle XX.
Economia
El poble té dos hotels:
- L'alberg de la Trobada (amb un cafè i un git-d’etapes)
- El càmping Le P’tit Bonheur
Demografia
| Any | Número |
|---|---|
| 1962 | 315 |
| 1968 | 164 |
| 1975 | 92 |
| 1982 | 85 |
| 1990 | 102 |
| 1999 | 84 |
| 2007 | 89 |
Llocs i monuments
- Església de Sant Martí d'Escaró, moderna (1952-1954), amb decoració provinent de l'anterior església, del segle XIII
- Església de Santa Cristina d'Aituà, neoromànica