Sautó

Sautó
Sauto

Localització
Municipi de la comarca del Conflent
Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó	França Llenguadoc-Rosselló [[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de departament|Plantilla:Padró INSEE/Nom de departament]] [[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de districte|Plantilla:Padró INSEE/Nom de districte]] Prada
Gentilici	Saltonat, saltonada
Superfície	8,43 km²
Altitud	1,600 msnm (màx.:2.030 mín.:1.100)
Població (Plantilla:INSEE:Població de municipi/Referència)   • Densitat	Plantilla:INSEE:Població de municipi hab.
Coordenades	42° 30′ 48″ N, 2° 09′ 07″ E{{#coordinates:42,5133333333 | 2,15194444444 | type:city(107)_region:FR-66 | | | | | | | primary|name= }}
Codi INSEE	66192

Sautó o Saltó ([səw'tu], [su'tu] o [səl'tu], estàndard [səw'to], en francès i oficialment Sauto) és un municipi del Conflent, al departament francès dels Pirineus Orientals.

Inclou la població de Fetges.

Geografia

Té 8,41 km2 i se situa a 1.580 metres d'altitud, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb la Cerdanya, a l'esquerra de la Tet i sobre la N-116 entre Prada i el Vilar d'Ovança.

Toponímia

El municipi sovint s'anomena Sautó i Fetges car és compost per aquests dos vilatge.

Economia

Produeix cereals i patates i té bestiar oví i boví. Té també una central hidroelèctrica a la Cassanya.

Història

Els municipis de Sautó i Fetges fusionaren entre el 1790 i el 1794.

Demografia

Any	Número
1962	162
1968	121
1975	98
1982	93
1990	102
1999	107
2007	115

Llocs i monuments

• El pont de la Cassanya

Personatges lligats a la comuna

• Albert Bueno, cantant en llengua catalana.

Alou de Sautó

La butlla del 968 (ap. 94) consigna Sautó com a possessió de Sant Miquel de Cuixà, amb l'església de Sant Maurici. El monestir d'Eixalada ja tenia béns a Sautó: consten en el precepte de Carles el Calb del 871 (ap. 21); una heretat hi havia estat donada per un monjo Armenter el 866-867 (ap. 15), i unes cases i terres pel comte Miró el Vell (ap. 35).

Però la donació més important degué ésser la que hi féu el vescomte Bernat, l'any 953, amb motiu de la consagració de la nova església de Cuixà (ap. 77); es tractava d'una heretat que li venia dels seus pares i que constava de la vila de Sautó i els seus termes. No es tenen detalls contemporanis que permetin de precisar l'extensió d'aquesta heretat; no obstant això, la manera d'expressar-se de la butlla posterior de Sergi IV, 1011 (Marca Hispanica ap. 164): "In villa Saltone ecclesiam Mauritii cum decimis et primitiis eidem pertinentibus, Et in aedem villa alodem et locum vocant Algionem, silvam et pascua pecoribus apta", ens fa creure que es devia tractar d'un gran predi estès per la muntanya a sobre el poblet.

L'església de Sant Maurici degué ésser bastida pels monjos de Cuixà; no consta enlloc la seva existència abans de la citació del 968. Si ells la constituïren era natural que en gaudissin dels delmes i primícies.

Referències

• Ramon d'Abadal i de Vinyals Dels Visigots als Catalans Barcelona: Edicions 62 Tom núm. 1, pàg. 436