Escateret
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'escateret (País Valencià), noneta (Illes Balears) o ocell de tempesta (Principat) (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit. Única espècie del gènere Hydrobates.
Morfologia
- Fa 15 cm. de llargària.
- És de color negre amb el carpó blanc i té la cua quadrada.
Costums
Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aigües de mar endins; però quan hi ha tempesta s'apropa més a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades.
Alimentació
Es nodreix amb plàncton, peixos, algues i deixalles dels vaixells, que segueix amb vol suau.
Reproducció
Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques i hi diposita un ou, que incuba durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu després de 7 o 8 setmanes.[1]
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 17. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escateret
- Estudi de l'ocell de tempesta al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia i conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- Descripció i distribució geogràfica d'aquesta espècie. (francès)
- Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Vídeos d'escaterets en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- BirdLife International (2004). Escateret. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 20 de maig del 2008 (anglès).