Escut de Xerta
L'escut oficial de Xerta[1] té el següent blasonament:
Escut caironat: d'argent, un taronger arrencat de sinople fruitat d'ataronjat. Per timbre, una corona mural de vila.
Història
Va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya el 15 de març de 1984.
L'escut representa el principal recurs econòmic de la vila. Els camps de Xerta, regats per les aigües de les fonts dels Ullals i per les de l'Ebre, produeixen verdures, farratge i fruites, entre les quals préssecs, albercocs, pomes, peres i, especialment, taronges, a més a més d'altres cítrics com ara mandarines i llimones. Recentment s'ha popularitzat molt la taronja xertolina.
Anteriorment, hi havia dos tipus d'escuts que representaven el taronger enmig d'un camp i al natural. Un era truncat; a la part superior es representava el taronger i a la part inferior els quatre pals, senyal que va desaparèixer en l'escut oficial utilitzat actualment ja que Xerta mai no ha estat una vila reial i, per tant, heràldicament no pot usar el senyal reial.
El taronger ja apareix com a símbol representatiu de la vila de Xerta a començament del segle XVII, en el conflicte de la segregació de la ciutat de Tortosa, i s'utilitza per tal de diferenciar les armes de la vila de les de la ciutat. En l'escut episcopal del bisbe Joan Sentís veiem que, entre altres temes, apareix el taronger, com a representació del seu lloc de procedència.
Vegeu també
Referències
- ↑ «DECRET 110/1984, de 15 de març, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Xerta per adoptar el seu escut heràldic municipal.» (pdf). DOGC num. 436, {{#invoke:data|data_format|15/03/1984|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].