Vés al contingut

Esquerra de l'Eixample

De Viki.cat
Un carrer de l'Esquerra de l'Eixample: carrer de Rocafort a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes
Dona amb barret i ocell, de Joan Miró, al parc de l'Escorxador

L'Esquerra de l'Eixample és un barri de Barcelona que actualment es troba dividit administrativament en dos barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample i la Nova Esquerra de l'Eixample, malgrat que continua sent un barri a nivell social, comercial i polític.

Es troba al districte de l'Eixample i comprèn la zona més occidental de la quadrícula del Pla Cerdà delimitada pels carrers de Tarragona, de Josep Tarradellas, Diagonal (des de la plaça Francesc Macià fins a la cruïlla amb Balmes), de Balmes i la Gran Via de les Corts Catalanes (des de la cruïlla amb Balmes fins a la plaça Espanya). Les vies internes més importants de la zona són el carrer del Comte d'Urgell, l'avinguda de Roma i el carrer d'Aragó.

Història

La zona es va anar construint des de finals del segle XIX. Els carrers d'Aribau, de Muntaner i de Balmes foren els primers d'urbanitzar-se en sentit mar-muntanya; i la Gran Via de les Corts Catalanes, Diputació i Consell de Cent en sentit Besòs-Llobregat. Els equips de futbol pioners d'aquest esport a Barcelona hi tingueren els seus primers terrenys de joc a començaments del segle XX. Al carrer de París -a principis de segle XX es deia carrer de la Indústria- entre Comte d'Urgell i Villarroel s'hi trobava el camp del Barça, el primer que el Futbol Club Barcelona tingué en propietat.

Després de la Guerra Civil es completà totalment la urbanització de la zona i desaparegueren progressivament totes les fàbriques i magatzems, que foren substituïts per edificis d'habitatges i oficines. Les zones més properes a l'avinguda de Josep Tarradellas i plaça Francesc Macià són les de construcció més moderna.

L'any 1960 es va cobrir el carrer d'Aragó per on hi circulava el tren a cel obert. A la dècada dels setanta es va continuar la cobertura de vies a l'avinguda de Roma fins a l'estació de Sants. Són aquests els anys que també es destrueixen edificis històrics que formaven part del patrimoni barceloní, com és el cas emblemàtic de la Casa Trinxet, de Puig i Cadafalch. En els terrenys de l'antic escorxador (Tarragona-Diputació-Vilamarí-Aragó) s'hi construí un gran parc que integra una gran plaça dura que presideix l'escultura de l'artista Joan Miró titulada Dona i Ocell i també acull una biblioteca pública al costat del carrer de Vilamarí.

Equipaments

A l'Esquerra de l'Eixample hi ha una presència escassa d'equipaments públics si es té en compte l'elevada densitat d'habitants: el Mercat del Ninot, l'Hospital Clínic, la Presó Model, la Biblioteca Joan Miró, Casa Golferichs i el recinte de l'Escola Industrial que inclou la Piscina Sant Jordi.

Parcs i zones verdes

  • Parc de l'Escorxador o Joan Miró (Aragó-Tarragona-Diputació-Vilamarí)
  • Jardins Montserrat (Rosselló-Rocafort)
  • Plaça doctor Ferrer i Cajigal (Casanova-Rosselló)
  • Plaça Letamendi (Aragó-Enric Granados)
  • Jardins de la Universitat (Diputació-Enric Granados)
  • Jardins del Seminari (Balmes-Consell de Cent)
  • Interior d'Illa Sebastià Gasch (Entença-Diputació)
  • Interior d'Illa Cèsar Martinell (Villarroel-Gran Via)
  • Interior d'Illa Sopena, Jardins Maria Mercè Marçal (Provença-Comte Borrell)
  • Jardins de l'Escola Industrial (Comte d'Urgell-París)

Centres religiosos

Parròquies catòliques:

  • Sant Isidor (Comte d'Urgell - Provença)
  • Sant Josep Oriol (Diputació - Villarroel)
  • Sant Ferran (Gran Via - Vilamarí)
  • Sant Sever i Sant Vicent de Paul (Provença - Muntaner)
  • Temple de la Mare de Déu del Sagrat Cor (Rosselló - Muntaner)
  • Sant Eugeni I Papa (Londres - Comte Borrell)
  • Maria Mitjancera (Entença - Còrsega)

Església Adventista:

  • Urgell (Comte d'Urgell 133)

Església Ortodoxa:

  • Parròquia Protecció de la Mare de Déu (Aragó-Muntaner)

Entitats

Vegeu també