Estats Units Bèlgics
Els Estats Units bèlgics (en neerlandès : Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 són una confederació dels països dels Països Baixos austríacs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.
| Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins a avui al territori del Benelux | |||||
| Imperi Carolingi ca.800-843 | |||||
| Lotaríngia 843-855 | |||||
| Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855-1384 | |||||
 Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795 |
 Països Baixos borgonyons |
 Ducat de Luxemburg integrat el 1441 | |||
| Disset Províncies 1482–1556 | |||||
| Països Baixos espanyols 1581–1713 |  República de les Set Províncies Unides 1581–1795 |
Luxemburg: 1684-1697 francès | |||
| Països Baixos austríacs 1713–1790 | |||||
| Estats Units bèlgics 1790 | 1713-1795 austríac | ||||
| Països Baixos austríacs 1790–1794 | |||||
 Revolució Francesa 1795–1804 |
República batava 1795– |
||||
| 1806 | |||||
Primer Imperi francès 1804–1815 |
Regne d'Holanda 1806–1810 |
||||
 Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830 |
 Luxemburg | ||||
.svg){kind=small} Regne de Bèlgica des 1830 |
Regne dels Països Baixos des 1830 |
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890) | |||
| vegeu / modifiqueu la plantilla | |||||
Explicació terminològica
En aquesta època, el mot bèlgic, bèlgica era un adjectiu científic inspirat del llatí que significava Països Baixos i s'utilitzava tant per als Països Baixos del sud quant per als del nord. (Vegeu també: Països Baixos (topònim))
Independència i Tractat d'Unió
La revolució brabançona de 1787 a 1790 és una reacció conservadora contra l'Il·lustració i les reformes del emperador Josep II.
Els estats generals de les diverses províncies (excepte Luxemburg) i, per a la primera vegada, el Principat de Lieja van signar un tractat d'unió el 11 de gener 1790.
La nova república no obtingué gaire aprovació internacional. Hi havia també divisions internes entre el clericat i la noblesa conservadora d'un costat i els liberals independentistes -però inspirats per l'Il·lustració- de l'altre. Ja al desembre de 1790, l'exèrcit austríac va reconquerir el poder en nom del nou emperador Leopold II.
