Euforió de Calcis

Euforió (Euphorion, Εὐφορίων) fou un escriptor i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet nascut segons Suides el 274 aC. Va adquirir la ciutadania atenenca en data desconeguda. Fou deixeble de Làcides (que va florir vers 241 aC) i Pritanis, i en poesia d'Arquèbul de Tera. Se'n va enamorar Nícies, la dona d'Alexandre, tirà d'Eubea. Va acumular una gran fortuna i va anar a Síria a la cort d' Antíoc III el Gran (vers 221 aC) del que va dirigir la biblioteca. Va morir a Síria i fou enterrat a Apamea o Antioquia

Va escriure nombroses obres en prosa i vers. Entre els poemes en vers heroic cal esmentar els següents:

Ἡσίοδος,
Μοψοπία,
Χιλιάδες,
Ἀλέξανδρος,
Ἄνιος,
Ἀντιγραφαὶ πρὸς Θεωρίδαν
Ἀπολλόδωρος,
Ἀραὶ ἤ ποτηριοκλέπτης
Ἀρτεμίδωρος
Γέρανος
Δημοσθένης,
Διόνυσος,
Ἐπικήδειος εἰς Πρωταγόραν,
Θρᾷξ.
Ἱππομέδων.
Ξένιον
Πολυχάρης.
Ὑάκινθορ.
Φιλοκτήτης

També fou epigramista i l'antologia grega té dos epigrames seus de caràcter eròtic.

Alguns autors suposen que fou també un poeta dramàtic. Fabricius li atribueix Ἀπολλόδωρος (poema èpic) i Ἀποδιδοῦσα (comèdia).

Les seves obres en prosa foren:

Ἱστορικὰ ὐπομνήματα
Περὶ τῶν Ἀλευαδῶν
Περὶ τῶν Ἰσθμίων
Περὶ Μελοποιϊῶν
Una obra relacionada amb el llenguatge d'Hipòcrates, el títol de la qual seria Λέξις Ἱπποκράτους.

Algunes de les seves obres foren traduïdes al llatí per Corneli Gal.