Johann Albert Fabricius (Leipzig, 11 de novembre de 1668 - Hamburg, 30 d'abril de 1736) fou un un bibliògraf alemany. Era fill del músic i compositor Werner Fabricius autor entre d'altres de la Deliciae Harmonicae (1656). Va estudiar sota la guia del teòleg Valentin Alberti i després sota J.G. Herrichen, i a Quedlinburg sota Samuel Schmid, a la llibreria del qual es va aficionar a la compilació de llibres destacats clàssics. El 1688 va publicar Scriptorum recentiorum decas i el 1689 (amb el nom Faber) Decas Decadum, sive plagiariorum et pseudonymorum centuria. Va estudiar medicina i després teologia. A partir del 1693 va viure a Hamburg com a llibreter de J. F. Meyer. Va obtenir la cadira de retòrica i ètica. Va morir a Hamburg. Va escriure o editar 128 llibres, destacant la Bibliotheca Latina (1697) i sobretot la Bibliotheca Graeca (1705-1728, revisada i continuada per G.C. Harles, 1790—1812). Altres obres a considerar són: Bibliotheca Antiquaria; Centifolium Lutheranum; Bibliotheca Ecclesiastica (1718) i Codex Apocryphus (1703). La seva biografia consta a De Vita et Scriptis J.A. Fabricii Commentarius, del seu gendre H.S. Reimarus (editor de Dió Cassi), publicada a Hamburg el 1737.
Enllaços externs
