Eximén Pérez de Tarazona
Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - 3 d'octubre del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.
Orígens familiars
Germà de Pero Pérez de Tarazona
Matrimoni i descendents
Es casà amb Elpha Pérez. Fills:[1]
- Ruy Eximénez d'Arenós, senyor de Borriol
- Pero Eximénez d'Arenós, senyor de Montornés, Tornesa
- García Eximénez d'Arenós,
- Johan Eximénez d'Arenós,
- Teresa Eximénez d'Arenós, casada amb Fernando Pérez Aba-Omahet, fill de Zayd Abu Zayd
- Martín Garcés
- Eximén d'Arenós
- Blasco Eximénez d'Arenós "el Major" casat el 1242 amb Alda Ferrandis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd
Biografia
Conquesta de València
Va participar en la Conquesta de València lluitant al Setge de Borriana del 1233.[2] Retornà al Regne d'Aragó i hi restà fins el 1237. Lluità a la Batalla del Puig i després de la caiguda de Balansiya el rei el nomenà executor del Repartiment de València; en agraiment li donà el castell i la vila d'Andilla. Fou nomenat Lloctinent del Regne de València. (?-1251-?)
La Baronia d'Arenós
El 1241 el rei el nomenà ric-homen, categoria seguent a la del mateix rei i els infants. En raó del casament del seu fill Blasco Eximénis d'Arenós amb Alda Fernàndez Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, rebé la Baronia d'Arenós i les alqueries de Massarrojos i Benifaraig en dot compartit amb el seu fill. A partir d'aleshores canvià el seu cognom pel d'Arenós.
Tractat d'Almizra
El 1244 estigué present en la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X de Castella, participant després en el Setge de Xàtiva (1244). Després intercanvià amb el rei els castella de Castalla i Onil, per les alqueries de Xest i Vilamarxant.
Segona revolta dels sarraïns valencians
Lluità durant la segona revolta mudèjar i matà al cabdill sarraí Aben Bazel, liquidant tot el seu exèrcit. Aquesta victòria obligà a al-Azraq a refugiar-se amb el rei Alfons X de Castella, que es declarà el seu protector. El 18 de febrer del 1254 el rei Jaume I d'Aragó li donà el castell i la vila de Borriol, amb les seves alqueries i jurisdiccó civil i criminal.
Tercera revolta dels sarraïns valencians
Morí el 3 d'octubre del 1266 lluitant contra els sarraïns a les fronteres del Regne de Múrcia.
Possessions territorials
- Carta de Pobla a Cortes de Arenoso
- Carta de Pobla a Castelló, 1251
- Carta de Pobla a Bocairent, Agrés i Mariola, 1256
- Carta de Pobla a Alcoi, 1256
- Andilla, 1237
- Pedralba, 1242
- Baronia d'Arenós, 1243
- Massarrojos, 1246
- Benifaraig i Cheste, 1251
- Borriol, 1254
- Ondara, 1255
- Soneja, Azuebar, Mosquera i Pollinos, 1260
Eximén Pérez de Tarazona
| ||
| Càrrec de govern | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ? |
Procurador General del Regne de València (1244-1258) |
Succeït per: Eximen I de Foces |
Referències
- ↑ (castellà) Árbol genealógico de la familia Arenós
- ↑ Zurita y Castro, Jerónimo. «Llibre III». A: Anales de Aragón. Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003, p.238.
Bibliografia
- (castellà) Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580)
- Arxiu Jaume I: Eiximén Pérez es declara vassall d'Abu Said
- Arxiu Jaume I: Carta de confraternitat entre Abu Said i Eiximén Pérez d'Arenós