Borriol

Borriol està situat en una gran vall que segueix el cabal del riu Sec des del seu naixement a les Costes de la Pobla fins a l'obertura cap a la Plana. Aquest corredor prelitoral, emplaçat entre la serra del Desert de les Palmes (al sud) i la serra de Borriol (al nord) ha estat d'antuvi un pas natural des de la costa cap als pobles del Maestrat i els Ports. Els barrancs travessen el terme municipal de nord a sud i d'est a oest, i en èpoques de pluges intenses vessen les seues aigües majoritàriament al cabal del riu Sec. Els més importants són els barrancs de la Botalària, Cominells, les Ermites, Codina, la Penya, el Fontanar, Malvestit, la Mola, Bocaverd, les Solsides, etc. També cal assenyalar els dos barrancs que creuen el nucli urbà: les Alforges i l'Atzavara, que conflueixen al carrer del Rajolar. El paisatge agrari es troba farcit de camps de secà amb ametlers, oliveres i garroferes, i el conreu del taronger és propi de les partides més properes al riu al seu pas per les rodalies del poble: l'Horta d'Amunt, l'Assut, l'Horta Mitjana, l'Horta Novella, el Molí, l'Alqueria, l'Horta d'Avall, l'Arenal, entre d'altres; que conformen un paisatge típicament mediterrani. Al llarg de les últimes dècades del segle XX i principis de l'actual centúria, hem pogut assistir a un abandó progressiu dels cultius esmentats, a causa de la terciarització de la societat i del canvi progressiu de les ocupacions laborals. Paral·lelament, la superfície forestal ha augmentat de manera considerable, sobretot en les partides genuïnament més serratines: el Barranc Fondo, el Pou del Portugués, les Solsides, la Cova Negra, el Tossal Roig, el Barranc de Porcs, el Monegro, les Ermites, la Serra, entre altres.

Història

Que Borriol va ser poblat en l'antiguitat està testimoniat per les nombroses restes arqueològics trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i en breu podran ser visitades). S'acredita el pas de la Via Augusta per l'existència d'un miliari que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte amurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei Jaume I en 1250. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, etc. La seva població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en 1609. La seva proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2010
2.579	2.733	2.906	3.129	3.284	3.576	3.917	4.195	4.288	4.478	5.075

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jose Salvador Ramos	PSOE
1983 - 1987	Jose Salvador Ramos	PSOE
1987 - 1991	Constantino Fabregat Escrig	PSOE
1991 - 1995	Matilde Pallarés	PP
1995 - 1999	Nadal Escrig	PSOE
1999 - 2003	Adelino Santamaría Blasco	PP
2003 - 2007	Adelino Santamaría Blasco	PP
2007 - 2011	Adelino Santamaría Blasco	PP
Des del 2011	Adelino Santamaría Blasco	PP

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'oliveres, garroferes, anouers i atmetllers, sent el mes extés les garroferes i les famoses anous de Borriol. La proximitat a la capital de la província ha desenvolupat el sector de la indústria auxiliar.

Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis i sustentada pel sector ceràmic.

Monuments

Monuments religiosos

Ermita del Calvari. Va ser construïda en 1684 però en el s.XIX va ser restaurada. Està en un proper monticle des del qual hi ha bones vistes de la població i l'entorn. Durant la nit del Dijous Sant s'escenifica la Passió de Crist amb el nom de "Nova Jerusalem", en la qual adquireix especial espectacularitat el "Camí del Calvari" ja que en el cim s'esdevé la crucifixió.

Ermita de Sant Vicent Ferrer. Del segle XVII. Consta d'una nau de tres trams, sense capelles. Conserva la pedra sobre la qual va predicar el sant titular en l'any 1410.

Església de Sant Bartomeu. Del segle XVI amb un nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, capella de la comunió, presbiteri poligonal, volta gòtica i decoració al fresc d'escenes al·lusives a la vida del Sant.

Església de Santa Maria. Moderna església de formigó, de planta circular de cúpula semiesfèrica. Té una moderna i interessant imatge de la Mare de Déu en esmalt.

Monuments civils

Castell de Borriol.

Fortalesa medieval situada sobre un turó al nord de la població, amb orígens probablement romans per tal decontrolar la Via Augusta.

El seu recinte, de traça musulmana, va ser profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular i adaptada a l'orografia, comptava amb tres nivells esgraonats:

- Nivell superior o conjunt defensiu, on es mantenen torres, aljub, restes de murs i construccions auxiliars.
- Nivell intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del XIX per a adaptar-lo per a guarnició.
- Nivell inferior, que consisteix en una muralla que defensa el camí d'accés a la fortalesa.

Antiga Ca la Vila. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.

Miliari romà. Segle III. Miliari de l'època de l'emperador Daci que jalonava el pas de la Via Augusta romana per Borriol.

Muralles medievals. Restes arqueològiques conservades al voltant del recinte de l'antic palau senyorial, amb dos imponents contraforts; i portal de les Parres, accés sud-occidental a la vila amurallada.

Llocs d'interés

Parc Natural del Desert de les Palmes.

Festes i celebracions

Sant Antoni. Se celebra a principis de gener amb una monumental foguera i la popular "matxà" (desfilada de cavalleries).

Passió de Crist. Se celebra a l'abril. Escenificació de gran espectacularitat de la Passió de Crist amb el nom de Nova Jerusalem la nit del Dijous Sant.

Sant Vicent que se celebra en el mes d'abril.

Sant Cristòfol. Se celebra el 10 de juliol.

Sant Bartomeu i Sant Roc. (Finals d'agost)

Santa Llúcia. Se celebra el 13 de desembre amb una foguera feta pels quintos de la localitat, tradició que compta amb 264 anys d'antiguitat.

Festa Alternativa als Bous (FAB). Se celebra des de 1998, durant les festes de Sant Bartomeu i Sant Roc. És un festa autogestionada, què preten ser una alternativa a l'esquema tradicional de les festes d'agost.