Fèlix Pizcueta i Gallel

Fèlix Pizcueta i Gallel (València, 1837 - 1890) fou un metge, polític i escriptor valencià.

Es llicencià en medicina a la Universitat de València i exercí a Íxar i Montcada, fins que fou nomenat forense al Grau de València; el 1864 s'inicià com a periodista escrivint articles de caire polític al diari Los Dos Reinos, òrgan del Partit Progressista a València. Fou secretari de la Junta Revolucionària que dirigí a València la Revolució de 1868, i fou diputat provincial de València de 1868 a 1871. Marxà a Madrid amb Josep Peris i Valero, on fou Director de Sanitat del Ministeri de Governació d'Espanya, i dirigí el diari La Nación, on es posicionà a favor dels progressistes de Práxedes Mateo Sagasta. Quan es produí la restauració borbònica va perdre interès per la política i va tornar a València el 1874. Aquí va treballar com a redactor del diari El Mercantil Valenciano i hi contactà amb Constantí Llombart i Teodor Llorente Olivares, amb els qui fundaria la societat literària Lo Rat Penat, de la qual en fou president el 1878-1879 i el 1884-1886.

Tot i que políticament era progressista, la seua actitud dins la Renaixença valenciana fou moderada, de la mateixa manera que Llorente, ja que considerava la poesia i l'erudició com a una mera efusió sentimental. Va escriure teatre en castellà i poesia en català, que fou premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1880. El 1884 fou escollir regidor de l'ajuntament de València fins a la seva mort, i proclamat Cronista de la ciutat. També publicà articles a l'Institut Mèdic Valencià.

Obres

L'ermita de sant Mateu (1868), sainet en valencià
La insurrección de Alahuar (1878)
Gabriela (1883)
El administrador de la baronesa (1878)
En la maroma. Historia de una volatinera (1881)
Historia de un reo de muerte (1882)

Enllaços externs

Precedit per: fundador	President de Lo Rat Penat 1878–- 1879	Succeït per: Teodor Llorente
Precedit per: Ferran Reig	President de Lo Rat Penat 1884–- 1886	Succeït per: Ciril Amorós