Faustí Ballvé i Pellicer
Faustí Ballvé i Pellicer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1958) fou un advocat i polític català. Estudià dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la Universitat de Madrid, i va ampliar estudis a la Gran Bretanya i Alemanya, cosa que li va permetre treballar com a advocat al consolat alemany a Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la Societat d'Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín.
El 1925 fou un dels fundadors a Catalunya del Partit Català d'Acció Republicana, que el 1935 es transformà en Partit Republicà d'Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, amb el que fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins del Front d'Esquerres. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on hi va arribar el 1942 a bord del vaixell Nyassa. En aquest país fou professor d'economia a l'Institut Tecnològic de Mèxic (ITM) i a la facultat de dret de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).
Obres
- Libertad y economía (1954)
- Diez lecciones de economía (1956)
- Esquema de metodología jurídica (1956)
- Formulación procesal civil (1958)