Vés al contingut

Partit Republicà d'Esquerra

De Viki.cat
Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana
Secretari generalRamiro Gil Morel
Fundació17 d'abril de 1935
Fusió deEsquerra Nacional a Catalunya
Partit Republicà Radical Socialista Català
IdeologiaRepublicanisme
Laicisme
Democràcia participativa
Federalisme
Catalanisme
Posició políticaEsquerra
Afiliació nacionalIzquierda Republicana
Lloc web
www.ir-pre.es

El Partit Republicà d'Esquerra[1] (denominació oficial: Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana, acrònim: PRE-IR, conegut històricament com a Partit Català d'Esquerra) és un partit polític català format el 1935 mitjançant la fusió dels partits Esquerra Nacional a Catalunya (l'antic Partit Català d'Acció Republicana) i la secció catalana del Partit Republicà Radical Socialista. El partit pertany des d'aleshores al partit espanyol Izquierda Republicana, convertint-se en la seva federació catalana.

Comitè executiu

[cal citació] El 1935 es formà un comitè executiu els membres del qual eren:

La seva força electoral radicava a les Terres de l'Ebre.

Història

En acabar la guerra els seus líders marxaren a Mèxic i França, i formaren part del Consell Nacional de la Democràcia Catalana amb altres partits catalans.[2] Durant els anys 1950 la seva activitat va decaure totalment.

No fou novament legalitzat fins el 1977, i continua formant part de la coalició Izquierda Republicana. El 1986 formarà part de la coalició Izquierda Unida fins el 2002, quan decidí participar a les eleccions en solitari. Des d'aquest moment va presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008, les catalanes de 2003 i 2006, i les municipals de 2003 i 2007, té el seu millor resultat són 16.000 vots pel Senat al 2008. A les eleccions europees de 2009 va demanar el vot en blanc.

El PRE es va presentar a les eleccions catalanes de 2010 per les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona, obtenint en total 1542 vots (0,05% del electorat).

A les eleccions municipals del any 2011 ha presentat candidatures a Barcelona, Badalona, Montgat, Girona i Guissona, obtenint el seu primer regidor des de la Segona República Espanyola a Montgat.

Referències

Enllaços externs