Felip Solé i Sabarís

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià 1915 - Barcelona 2005) fou un polític català. Va ser membre de la Comissió dels Vint que redactar l'avanprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Inicis

Nascut a Lleida l'any 1915 és fill del geògraf Felip Solé i Olivé, germà de Lluís Solé i Sabarís i oncle d'Oriol Solé Sugranyes. Durant la Guerra Civil espanyola fou tinent en l'exèrcit franquista.

Trajectòria durant el franquisme

Un cop acabada la guerra l'any 1943 es llicencià en en medicina a la Universitat de Barcelona. Amb els anys, evolucionaria ideològicament cap una oposició activa contra la dictadura franquista participant en els moviments ciutadans, culturals i professionals. Col·laborà en la fundació de les Edicions Ruedo Ibèrico de París. El 1966 serà membre independent de la Taula Rodona i el 1971 fou membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya.

L'etapa democràtica

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per Lleida dins la coalició Entesa dels Catalans. El 1978 com a parlamentari designat pel PSC va ser membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, Masies de Roda l'avanprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

El 1979 a les primers eleccions municipals el 1979, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i es feu responsable de l'àrea de Sanitat. El 1983, però, abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra i posteriorment a Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Va escriure nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina. També fou president de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).

Va morí l'any el 16 de juny del 2005 a Barcelona. l'any 2005