Fluorur de liti
Aparença
| Fluorur de liti | |||
|---|---|---|---|
|
|
| ||
| General | |||
| Altres noms | |||
| Fórmula molecular | LiF | ||
| Massa molar | 25,94 g/mol | ||
| Aspecte | Cristalls o pols blanca | ||
| Nombre CAS | [7789-24-4] | ||
| Propietats | |||
| Densitat i fase | 2,63 g/cm³, sòlid | ||
| Solubilitat en aigua a 25°C | 1,3 g/l) | ||
| Punt de fusió | 870 °C | ||
| Punt d'ebullició | 1 676 °C | ||
| Estructura | |||
| Geometria de coordinació |
IC(Li+): 6 IC(F–): 6 | ||
| Estructura cristal·lina | Cúbica | ||
| Perills | |||
| Perills | Tòxic (T) | ||
| NFPA 704 |
| ||
| Frases R | 25-36/37/38 | ||
| Frases S | 26-37-45 | ||
| RTECS | OJ6125000 | ||
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable | ||
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat | |||
El fluorur de liti, LiF, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+ i anions fluorur, F–. Es presenta en forma de cristalls o pols blancs. La seva estructura cristal·lina és cúbica, tipus clorur de sodi. És la substància que és més transparent a la radiació ultraviolada, el seu índex de refracció a 1,0 µm és 1,38711. La seva toxicitat és elevada DL50 oral en rates: 143 mg/kg.
Aplicacions
- Té aplicacions en òptica degut a la seva transparència per a la llum ultraviolada.
- També té aplicacions com a resistència elèctrica.
- En radiologia s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de raigs X semblants a les del teixit blan.[1]
- S'utilitza com a fundent fort per a esmalts, vidres i barnissos. També per a soldadures.
- Té aplicacions com a combustible de cohets.
Referències
- ↑ Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641