Fonda Espanya
| Hotel Espanya | |
| Fitxer:Raval - Fonda Espanya.JPG L'entrada a l'Hotel Espanya | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Arquitecte | Lluís Domènech i Montaner |
| Començament | 1903 |
| Localització | |
| Estil | Modernista |
| Materials utilitzats | esgrafiat, mosaic |
L'Hotel Espanya, també conegut com a Fonda Espanya, és un establiment hoteler que es troba al carrer Sant Pau del barri del Raval de Barcelona. És famós per la seva profusa decoració modernista realitzada el 1903 a càrrec de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner junt amb artistes de màxim nivell d'aquest moviment.
Dos germans Joan i Pau Riba, van obrir la "Fonda Espanya" cap a l'any 1850, i per la bona acollida que va tenir el negoci, van decidir ampliar-lo per a reconvertir-lo en hotel. Amb l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 els establiments d'hostatgeria de Barcelona varen tenir un creixement cap a la professionalització, recollint els principis del suïs César Ritz que concebia un tipus d'allotjament diferent de la posada, fonda o hostatgeria. Un lloc acollidor i amb les comoditats perquè el client s'hi trobés com a casa.[1]
Varen encarregar el projecte de modernització a l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que el va acabar el 1903. Tot i que la seva tasca s'havia limitat a la decoració, Domènech va actuar al front dels artesans amb la mateixa implicació com si s'hagués tractat d'un edifici sencer. El resultat va ser reconegut amb el premi en la categoria de "local comercial" en el Concurs anual d'edificis artístics.[2]
Descripció
El seu interior és realment admirable, l'entrada té columnes de marbre, llums de llautó i uns esgrafiats amb bons auguris per als viatgers, tot amb marcat estil modernista. Els sostres i algunes parets dels salons de la planta baixa estan decorats amb mosaic de dissenys florals.
Una impressionant llar de foc de marbre fou modelada per Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol, representa el pas del temps entre el naixement i la vellesa, amb el coronament d'un gran escut d'Espanya, al·lusiu al nom de l'establiment.[2]
Als salons del restaurant hi ha un gran treball d'ornamentació, el més destacat dels quals es troba a la paret del fons amb un arrambador format per un entramat d'ebenisteria dins del qual s'ubiquen unes rajoles semiesfèriques de ceràmica vidriada blanca i blava decorada amb escuts de ciutats d'Espanya. Les peces són de la fàbrica Cristòfol Guillamont de l'Alcora que més tard produiria un disseny similar per al porxo i a la façana posterior de l'edifici d'administració de l'Hospital de Sant Pau també a Barcelona.[3] Per sobre de l'arrambador, una gran pintura mural obra de Ramon Casas evoca un paisatge submarí amb diversos peixos i unes insinuants sirenes; a l'alçada del fris, allà on estaria la superfície del mar, es dibuixen unes onades força similars a La gran ona de Kanagawa d'Hokusai. En aquest espai els sostres són esgrafiats amb suaus colors que entonen amb el gran mural.[2]
Referències
- ↑ Aznar Colet, Javier «Gran Hotel Internacional de Barcelona: un hotel efímero» (PDF) (en castellà). Puertos, 136, 10-2006 [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Permanyer 2004, pàg. 22
- ↑ Garcia-Martin, pàg. 100-110
Bibliografia
- Garcia-Martín, Manuel. Catalana de Gas, S.A.. L'Hospital de Sant Pau, 1990. ISBN 84-404-7880-1.
- Permanyer, Lluís; Levick, Melba. Un passeig per la Barcelona modernista. Ediciones Polígrafa, 1998. ISBN 978-84-343-0877-0.
- Permanyer, Lluís. Detalls, Barcelona modernista. Polígrafa, 2004. ISBN 978-84-343-1061-2 [Consulta: 15 agost 2011].
Enllaços externs
