Francesc Casas i Sala

Francesc Casas i Sala (Manresa, 24 de gener de 1896 - Terol, 1 d'agost de 1936) fou un advocat i polític català.

Biografia

Fill d'una família benestant, cursà els seus estudis al Col·legi de Sant Ignasi regentat llavors pels Germans Maristes. Anà a Barcelona on a la Facultat de Dret obtingué el títol d'advocat.

Inicià la seva professió a Manresa l'any 1921 i poc després es trasllada a Barcelona, on els primers anys participa en el torn d'ofici. Des de 1925 centra la seva activitat en assumptes sindicals. En 1926 és desterrat a Alcalà de Xivert per fer costat a la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona front el govern de Primo de Rivera. Durant l'època del pistolerisme a Barcelona, es posà la toga per defensar les víctimes d'aquelles sagnants repressions. També com a advocat, col·laborà en la defensa dels consellers municipals de Manresa empresonats arran dels fets del Sis d'octubre del 1934.

Col·laborà al setmanari L'Om i després al diari El Dia.

Actiu en la vida política des de 1930, a les acaballes del regnat d'Alfons XIII estava adscrit al republicanisme federal, i des de 1931 al federalisme radical d'Eduardo Barriobero. En 1932 es trasllada a Acció Republicana, partit liderat per Manuel Azaña, bé per oportunisme polític o bé per cansament dels postulats radicals anteriors; i a principis de 1933 és elegit president d'Acció Republicana de Castelló, coincidint amb l'obertura d'un segon despatx d'advocats a Castelló. A les eleccions generals espanyoles de 1936, després d'una forta lluita interna per aconseguir ser nomenat candidat, sortí elegit en representació d'Izquierda Republicana com a Diputat a Corts per la circumscripció de Castelló de la Plana. Tot i que continuà residint habitualment a Barcelona, desplegà una gran activitat en defensa dels interessos de la seva circumscripció, com ara l'estudi i tramitació parlamentària d'ambiciosos projectes de regadiu per a la zona. L'esclat de la guerra civil ho paralitzà tot.

A l'inici de la guerra entomà la decisió de ser el responsable polític de la Columna Casas Sala, formada per milicians voluntaris i guàrdies civils, que sortí de Castelló cap el front de Terol. En arribar a la localitat de La Pobla de Valverde, els guàrdies civils es passaren al bàndol franquista, obrint foc, i capturant els milicians. Francesc Casas Sala fou fet presoner i executat per l'exèrcit franquista l'1 d'agost de 1936, a l'endemà d'un consell de guerra sumaríssim, realitzat sense les mínimes garanties processals per a l'acusat, en el qual ell mateix va assumir la seva pròpia defensa amb gran eloqüència i dignitat. Va morir cridant "Visca la República".

Després de la seva mort, la ciutat de Barcelona li va dedicar un carrer com a homenatge a la seva memòria. Al finalitzar la guerra, les autoritats franquistes van tornar a canviar el nom del carrer tot reposant l'anterior, avui dia encara vigent: Duc de la Victòria, en honor al general Baldomero Espartero.

Bibliografia

• Aloy i Bosch, Joaquim; Basiana i Obradors,Jordi; Gasol i Pujol, Pere. La República a Manresa en un clic (1931-1936) a memoria.cat.
• Marzal Rodríguez, Pascual. El diputado Casas Sala: una aproximación biográfica. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2010. ISBN 978-84-937722-2-2.