Francesc Civil i Castellví

Francesc Civil i Castellví

Q107292093
Q193139   Q327245 Q841654

Francesc Civil i Castellví (Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 de març de 1895 – Girona, 29 de novembre de 1990) va ser un compositor, organista, pianista i escriptor català.

Biografia

Darrer fill del músic Miquel Civil i Bogunyà i germà d'Aleix Ildefons Civil i Castellví (1889-1936), músic i monjo de Montserrat, i de Josep Civil i Castellví (1876-1956), notable pianista i compositor de certa anomenada a París, rebé les bases de l'art musical de mans del seu pare. El 1903 ingressà en l'Escolania de Montserrat, on va ser alumne del pare Guzmán i condeixeble de David Pujol, i després estudia a Étampes (1908-1910), Pithiviers (1910-1913) i a l’Schola Cantorum de París (1913-1917), on obtingué els diplomes d'harmonia, contrapunt, piano i cant gregorià.

El 1917 feu el servei militar a Figueres, s’hi casà i romangué fins el 1924, i es relacionà amb mossèn Isidre Lleys, amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística, amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i amb el pianista Enric Costa; formà part de diverses agrupacions cambrístiques i musicals i exercí la tasca docent. Després es traslladà a Girona, on restà fins a la mort.

El 1925 ocupa interinament la plaça d’organista de la catedral de Girona fins el 1954, en que passà a ser-ne titular. Des de 1930 col·laborà a Diari de Girona, L’Autonomista, El Piano, Scherzando, Los Sitios i d’altres publicacions gironines, i el 1936 inicià l’Escola Municipal de Música, més tard transformada en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona, que fundà i dirigí des de 1942 fins la seva jubilació el 1965. Dirigí el Cor Provincial Femení i fundà i dirigí un grup coral de veus masculines.

Coma a compositor conreà tant el repertori vocal de la música litúrgica, religiosa i civil –cal destacar les harmonitzacions de nadales catalanes- com l’instrumental per a orgue, piano, cambra i orquestra, així com el gènere sardanístic. El 1956 musicà la Cançó dels Pelegrins de Tossa de Mar, sobre text de Manuel Vilà i Dalmau
. Com a intèrpret destacà tocant el piano en diverses formacions cambrístiques i com a pianista acompanyant al cinema.

Civil rebé diversos premis i distincions, entre les quals la Medalla de Plata de Educación i Descanso (1965), la Cruz Caballero de Cisneros (1971) i el nomenament com a membre honorari de l’Associació Catalana de Compositors. Des de 1988 i també com a reconeixement, s’instituí el Concurs Anual de Composició Francesc Civil (premi Ciutat de Girona).

Pel que fa a l’aspecte musicològic, centrà el seu treball en la recuperació de dades i documentació sobre el compositors de les comarques gironines, que donà a conèixer en diverses publicacions tant d’àmbit musicològic com d’àmbit divulgatiu, edicions d’obres de diversos compositors i articles en diverses revistes.

Obres

• "Andante / In honorem Sanctae Ceciliae" quartet de corda (o orquestra de corda)
• Coral variacions i final, piano
• Marie Elvire (un passeig pel Parc de Versailles) romanza sin palabras, piano
• Díptic montserratí, orgue
• El pastor i la Mare de Déu, orgue
• Missa pontifical, orgue
• Al oído, veu acompanyada
• Amor, veu acompanyada
• Els màgics somnis veu acompanyada
• Epigrama, veu acompanyada
• El noi de la mare, veu acompayada
• El Pastor i la Mare de Déu, veu acompanyada
• El pobre pagès, veu acompanyada
• Dues Salves Regina, música religiosa
• Mirabilia i Principes, cor i orgue
• O salutaris - Sub tuum, 4 veus i orgue
• Verset pour la Salve-Reginé, 2 veus i acompanyament
• Motet à trois voix, orgue et contrabasse, 2 veus acompanyades
• Pare nostre a 4 veus
• Misa en honor de Santa Teresa de Jesús, a 2 veus i orgue
• Goigs a Sant Jordi, a 2 veus i orgue
• Dansa de Castelltersol (1953), cor
• Andaluza a 4 veus (ed. 1966)
• Amb quatre brucs (1980) a 4 veus
• Concert de piano i orquestra en Re, orquestra
• Prelude et fugue (1917) orquestra
• Quartet en re, orquestra
• Sonata en mi major, orquestra
• La font del miracle, música lírica
• El nostre Nadal, per a cor de veus blanques i orquestra
• La Magdalena penitent, poema-oratori per a chor, solistes i orquestra, amb orgue
• Cançó dels Pelegrins de Tossa de Mar, vocal

Sardanes

• Si sapiguessis (1918),
• Aurora (1919)
• Les cabòries de la Mariona (1925),
• L'Andreuet i l'Elvireta (1930),
• Nit de festa (1931),
• Scherzo empordanès (1941)
• Mediterrània (1954),
• Torroella ciutat pubilla (1975,

Obres literàries

• El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (Girona, 1970)
• La música en la catedral de Gerona (siglo XVIII)
• Anuario musical, XV, Barcelona (1960)
• La capilla de música de la catedral de Gerona (siglo XVIII)
• Anales del Instituto de estudios Gerundenses, Girona (1968-1969)
• Compositores i i organistas gerundenses en el sigle XVII (1971-1973)
• Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, Girona (1971-1973)

Vegeu també

• Anton Mestres.

Bibliografia

• Tom IX, pag. 150 d'Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear//Jordi Rifé i Santaló. Edicions 62