Francesc Gras i Elies
Francesc Gras i Elies fou un escriptor català nascut a Reus el 1850. Fill de Pere Gras i Bellvé. Va destacar com a poeta el 1882 al obtenir un premi del Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. Va entrar en el periodisme i va ser corresponsal del diari La Mañana de Madrid, i redactor de Crònica de Catalunya. Va publicar escrits literaris (Tardes de otoño: artículos, novelas y tradiciones) a Las Circunstancias, de Reus. Més tard va publicar La Fuente de los Curutacos, La vara de la justícia, (Barcelona, 1881) i Consuelo: el ángel de la virtud (Barcelona, 1888). Com a poeta ha publicat Notas perdidas, (Barcelona, 1880), Romances de corte i villa, (Barcelona, 1889), i María-Mario: dos idilios, (Barcelona, 1890). Va escriure també obres històriques entre elles Tarragona en 1811, (Barcelona, 1894) Historia de las Ermitas del Arzobispado de Tarragona, (Reus, 1909), El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros días, (Tarragona, 1904) Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días (Tarragona, 1906), i Apuntes históricos de la ciudad de Reus. El 1887 va publicar Siluetas españolas i més tard Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (Barcelona, 1909-1913), el darrer volum, de quatre, publicat un any després de la seva mort, inclou una biografia seva. Va morir a Barcelona el 12 d'octubre de 1912.[1]
Referències
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 309-315.
Bibliografia complementària
- P. Gabriel. “Lectura social i política de l’obra de Francesc Gras i Elías” A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006. Pàg. 133-222.