Les Circumstàncies
Les Circumstàncies [1] és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat. Es defineix en el seu subtítol com el “degà dels diaris Republicans de la Península. Portaveu d’Acció Catalana”. Els seus lemes eren: "Liberalisme, Democràcia, República i Justícia Social".
Contextualització
La importància de la premsa a la ciutat de Reus és un fet que tots els històriadors i cronistes destaquen. Doncs, ja l’any 1813, quan a la Península només es publicaven una dotzena de diaris, va aparèixer a la ciutat una nova publicació amb el títol ''Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus'', el seu director i propietari era el doctor Jaume Ardèvol. Era un periòdic ferventment liberal i constitucionalista. Aquest antecedent de la premsa reusenca va seguit d’una llarga llista de publicacions, més de 200 fins a dia d’avui.
Una de les més destacades és el Diari de Reus, que apareix l’any 1844 amb castellà i sota el nom Diario de Reus de Avisos y Noticias, i que al 1932 es catalanitzà. Durant la Segona República va ser el portaveu local de la Lliga Regionalista, de la CEDA i del Comitè Antifeixista. El 20 de gener de 1939 va tornar a sortir amb el seu nom en castellà i com a portaveu del franquisme. Finalment, va ser substituit pel Boletín Oficial del Ayuntamiento de Reus.
Les Circumstàncies és, junt amb el Diario de Reus, una de les publicacions més destacades de la ciutat. Al llarg de la seva trajectòria, Les Circumstàncies va mantenir freqüents baralles amb el Diario de Reus, una publicació totalment oposada a la seva ideologia política.[2]
Origen
Les Circumstàncies, amb el nom de Las Circunstancias, va ser fundat el 30 d’agost de 1874 per Josep Güell i Mercader. En el seu primer número deien:
“El título de nuestro periódico indica bien claro que no necesita dar a conocer su bandera política, según es costumbre de toda nueva publicación. El objetivo principal de Las Circunstancias es publicar en resumen todas cuantas noticias ocurran de interés general, artículos científicos y literarios, y todo cuanto pueda contribuir a la ilustración de sus lectores”.
Les Circumstàncies va tenir una gran incidència en la vida local dels ciutadans de Reus. En ella van publicar molts dels principals activistes polítics i culturals de les diferents èpoques.
Història
Les Circumstàncies es publicava tots els dies excepte els dilluns. Incloïa també fulletons. Començà publicant-se en castellà, i a partir de 1928 va anar introduint algunes peces en català fins que finalment el 21 de març de 1930 canvia el seu nom de Las Circunstancias a Les Circumstàncies i publicà la majoria dels seus textos en català. En aquest número van publicar un article titulat “Al poble de Reus, Manifest”, on expressaven el següent:
“Quan es travessen moments fondament crítics; quan està en litigi el règim d’una nació; quan es discuteixen la llibertat dels pobles i es trepitja el dret individual, és arribada l’hora de les definicions clares i categòriques: les ambigüetats en aqueix moment històric són una covardia o amaguen futures concupiscències, repugnants ara més que mai”.
El diari va anar adquirint força i lectors, va arribar a tenir-ne més de 500. El perfil majoritari del públic de Les Circumstàncies era la burgesia i petita burgesia, els republicans, els catalanistes i els liberals. No obstant això, a inicis del segle XX, el diari va decaure progressivament i només aconseguí revifar en els períodes electorals.[3]
Durant el Bienni Negre va patir una forta censura- marcada amb els blancs i la impressió de motlles negres- i dues interrupcions. A més, al juny de 1935 també va ser sancionat amb una multa de 500 pessetes.
Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola va deixar de publicar-se, ja que les impremtes havien estat confiscades. El 15 de setembre de 1936 va reaparèixer. Finalment, el 13 de desembre de 1936 va publicar-se l’últim número.[4]
Aspectes tècnics
Les Circumstàncies apareixia sota el format de quatre pàgines (de 53,5 x 37,5 cm) amb de tres a sis columnes, i excepcionalment una. A les pàgines 2 i 3 es publicaven les notícies i articles diversos, mentre que bona part de la 3 i tota la pàgina 4 eren ocupades per publicitat. Pel que fa a les il·lustracions, els dibuixos i gravats eren molt freqüents, en canvi, molt poques vegades s'incloïen fotogravats i fotografies.
A Les Circumstàncies hi havia sis seccions fixes: “Informació local i general”, “Cartes al Director”, “Els Esports”, “Secció Oficial”, “De l’Ajuntament” i “La Política”. A més, amb menys freqüència també apareixien les seccions de “Cinema”, “El Teatre”, “Llibres”, “D’Art” i “Excursionisme”. En ocasions especials es creaven números extraordinaris dedicats sobretot a dates clau en la política nacional. Un dels exemples més clar és el número extraordinari de la Proclamació de la República ( abril de 1931), on Les Circumstàncies va emprar una tipografia més gran i va reduir el nombre de columnes.
Directors
El primer director de l’edició castellana de Les Circumstàncies va ser Bernardino Montiel. El van succeir Teodoro Salvadó, N. Salvadó, Ricardo Salvadó i Francesc Cubells i Florentí. Finalment, Jaume Cistaré Piñol va ser el primer i únic director de l’edició català de Les Circumstàncies.
Equip de redacció
1. Redactors
- Magí Mestre
- Àngel Guerra
- Joaquim Maria Bartrina
- Francisco Bilbao
- Vicente Lleonat
- F. Cubells i Florentí
- Josep Miquel i Pàmies
- Pere Estrada
- Joaquim Santasusagna (amb el pseudònim de Jeroni Prat)
- Antoni Martí Bages
- Josep Banús i Sans
2. Col·laboradors habituals
- Lluís Busquets
- Eugeni Cots Ardèvol (amb el pseudònim Joan de l’An)
- J. Taverna Martí
- Joan Magriñà
- Josep Iglésies
- Pedrola
3. Corresponsals
- Vicenç Riera Llorca (des de Barcelona)
4. Dibuixants
- Joan Magriñà
- Ferran Casajuana
Altres observacions
El títol procedeix, com el del diari El Diluvio de Barcelona, d'una intervenció de la censura. En efecte el nom original del diari republicà era El Clamor del Pueblo, i per haver estat suspès, va adoptar un titol que al·ludia a la provisionalitat de la situació: Las Circumstancias. Però aquest titol no fou prohibit i la provisionalitat es convertí en definitiva.
Referències
- ↑ Bertran i Pijoan, Lluís. Premsa de Catalunya. Barcelona: L'Ajuntament, 1931.
- ↑ Gras i Elías, Francesc. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904.
- ↑ Anguera, Pere; CABRÉ, Rosa. Ideologia i història dels diaris reusencs en català. Reus: Centre de Lectura, 1979.
- ↑ Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966, p. II, 300.
Bibliografia
- Josep M. Huertas [et al.], 200 anys de premsa diària a Catalunya, 1792-1992. Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1995.
- Joan Torrent, Història de la premsa catalana. Bruguera, Barcelona, 1966.
- Lluís Solà Dachs, Història dels diaris en català. Barcelona 1879-1976. Edhasa, Barcelona, 1978.
- Pere Anguera, Antoni Gavaldà i Xavier Pujadas, La Premsa a la província de Tarragona durant la Segona República. 1931-1936. Tarragona, Diputació de Tarragona, 1996.