Francesc Recasens i Mercadé
Francesc Recasens i Mercadé (Reus 1893 - Barcelona 1965)[1] fou un escriptor i banquer català. Era el germà petit del polític socialista Josep i del banquer soci seu Eduard Recasens i Mercadé.[2]
Biografia
Dramaturg innovador, va tenir molt d'èxit amb les seves obres principals d'estil modernista: Maria Agna (representada el 1907) i El Cego Simó (Barcelona 1913).[3]
També es va dedicar a la banca, essent el subdirector de l'exitós Banc de Catalunya entre 1920 i 1931,[3] juntament amb el seu germà van protagonitzar l'important ascens financer de l'entitat gràcies a la bona relació que mantenien amb el ministre d'Hisenda de la dictadura José Calvo Sotelo.[2] Un dels èxits de Recasens fou la creació des del banc de l'empresa privada petroliera CEPSA (amb el suport del ministre), que va construir la primera refineria de l'estat, motiu pel qual va residir a Madrid durant uns anys ja que era conscient de la necessitat de tenir el poder de l'estat al costat per aquestes empreses de gran envergadura.[2] Precisament fou l'estreta col·laboració amb el règim el que va generar una forta animadversió tant de la banca madrilenya i basca com dels polítics republicans que vindrien després de la dictadura, els quals acabaren provocant la fallida de l'entitat bancària.[2]
Molts anys després Recasens va publicar una sèrie d'articles al Diario de Barcelona en què explicava la complicada relació entre política i economia, textos que el 1956 va recopilar en el llibre Escritos.[3]
Durant la postguerra Francesc Recasens va actuar com a mecenes de la cultura en uns moments difícils creant una beca anual que subvencionava l'estada a Catalunya d'un estudiós de la ciutat catalanoparlant sarda de l'Alguer.[3]
Obres
Dramàtiques
- Maria-Agna: quadro dramátic, (Reus, 1910)
- El cego Simó: tragédia en un acte, (Barcelona, 1913).
- Fins a la mort, estrenada al Teatre Romea, l'11 de maig de 1918.
Economia i política
- Escritos: 1927 - 1955, (Barcelona, 1956). Recull d'articles d'economia i política
Referències
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 897, entrada: "Recasens i Mercadé, Eduard". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Francesc Recasens i Mercadé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [darrera consulta el 21 d'octubre de 2012]
Bibliografia complementària
- CABANA, Francesc. Eduard i Francesc Recasens: dos empresaris de Reus. Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2003