L'Alguer

	Escut de L'Alguer
(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de Sardenya

Vista de les muralles de l'Alguer

Estat
• Regió
• Província República Italiana
Sardenya
Sàsser

Gentilici Alguerès, algueresa

Predom. ling.

Català

Superfície 224,43 km²

Altitud 7 msnm

Població (2009)
• Densitat 43,831 hab.
195,3 hab/km²

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|Plantilla:Puntdecimal|N|08|Plantilla:Puntdecimal|E|region:IT_type:city(40391)|primary|name=}}

Distàncies 28 km de Sàsser
186 km de Càller
379 km de Roma
523 km de Barcelona

Organització
Nuclis
• Síndic: 8
Stefano Lubrano (Partit Democràtic)

Codi postal 07041

Festa major Sant Miquel (29 de setembre)

Web

www.ciutatdelalguer.it

L'Alguer (en italià: Alghero, en sard: S'Alighèra, en sasserès: L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Amb 43.831 d'habitants, representa un 0'03% dels habitants dels Països Catalans. Limita amb els municipis d'Olmedo, Putifigari, Sàsser, Uri i Villanova Monteleone.

Història

L'àrea de l'Alguer va ser poblada temps prehistòrics ençà. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ací al quart mil·lenni aC quan la civilització nurag hi fou present des de 1500 aC, i també s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat.

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa (1283-1284). Durant la guerra venecianogenovesa els genovesos ocuparen l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol català el 1354 i a continuació la ciutat fou repoblada amb catalans.^[1] La ciutat va prosperar i va rebre el títol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successió espanyola, el domini de la Corona d'Aragó va acabar el 1702 amb una gran decadència de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la península. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en italià com Mateu Lluís i Joan Francesc Simon i Delitala.

Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la població, la qual va ser reprimida sanguinàriament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'època feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats; tanmateix, la presència de la malària al camp va ser eliminada a la dècada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va quedar força malmès.

Després de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat turística.

Les relacions de l'Alguer amb els altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX, quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Milà i Fontanals durant el 1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores cònsol a Càller, Eduard Toda i Güell . Però fins el 1902 no fou fundada la primera Agrupació Catalanista, de la qual alguns membres com Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L'Agrupació es transformà en el Centre Catalanista La Palmavera, que aplegà els catalanistes algueresos, però fou clausurada després de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans envià una nova missió a l'illa i des de l'esdeveniment del creuer del Retrobament (1960) [1] les relacions entre catalanistes de Catalunya i l'Alguer ha estat més fluïda.^[2] Des de l'any 2009, la Generalitat de Catalunya ha obert una delegació, l'Espai Llull [2], a la ciutat.

Cultura i llengua

L'Alguer té una població de 43.831 habitants (2009). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. Al 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:^[3]

	Primera llengua	Llengua habitual
Italià	59,2%	83,0%
Alguerès	22,4%	13,9%
Sard	12,3%	2,8%

Des de 1997 la llengua catalana compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A més, diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals d'altres zones dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat «la Barceloneta» (pronunciat /baɫsaɾuˈneta/), a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que segons la tradició es canta la nit de Nadal a l'Alguer, de la mateixa manera que a altres regions de cultura catalana com Mallorca o la ciutat valenciana de Xeraco.^[4] En els últims anys hi ha hagut un ressorgiment de la música cantada en la llengua local. Entre els més famosos protagonistes d'aquesta nova onada destaquen artistes com la cantant Franca Masu.

Demografia

<timeline> Colors=

id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:755 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:45000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

bar:1861 text:1861
bar:1871 text:1871
bar:1881 text:1881
bar:1901 text:1901
bar:1911 text:1911
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2006 text:2006
bar:2010 text:2010

PlotData=

color:barra width:40 align:left

bar:1861 from:0 till: 8831
bar:1871 from:0 till: 9988
bar:1881 from:0 till: 9989
bar:1901 from:0 till: 10741
bar:1911 from:0 till: 11860
bar:1921 from:0 till: 12555
bar:1931 from:0 till: 13737
bar:1936 from:0 till: 15998
bar:1951 from:0 till: 21374
bar:1961 from:0 till: 26688
bar:1971 from:0 till: 32187
bar:1981 from:0 till: 36508
bar:1991 from:0 till: 39026
bar:2001 from:0 till: 38404
bar:2006 from:0 till: 42289
bar:2010 from:0 till: 43831

PlotData=

bar:1861 at: 8831 fontsize:S text: 8.831 shift:(-8,5)
bar:1871 at: 9988 fontsize:S text: 9.988 shift:(-10,5)
bar:1881 at: 9989 fontsize:S text: 9.989 shift:(-10,5)
bar:1901 at: 10741 fontsize:S text: 10.741 shift:(-10,5)
bar:1911 at: 11860 fontsize:S text: 11.860 shift:(-10,5)
bar:1921 at: 12555 fontsize:S text: 12.555 shift:(-10,5)
bar:1931 at: 13737 fontsize:S text: 13.737 shift:(-10,5)
bar:1936 at: 15998 fontsize:S text: 15.998 shift:(-10,5)
bar:1951 at: 21374 fontsize:S text: 21.374 shift:(-10,5)
bar:1961 at: 26688 fontsize:S text: 26.688 shift:(-10,5)
bar:1971 at: 32187 fontsize:S text: 32.187 shift:(-10,5)
bar:1981 at: 36508 fontsize:S text: 36.508 shift:(-10,5)
bar:1991 at: 39026 fontsize:S text: 39.026 shift:(-10,5)
bar:2001 at: 38404 fontsize:S text: 38.404 shift:(-10,5)
bar:2006 at: 42289 fontsize:S text: 42.289 shift:(-10,5)
bar:2010 at: 43831 fontsize:S text: 43.831 shift:(-10,5)

TextData=

fontsize:S pos:(20,20)
text:fonts ISTAT - elaboració gràfica a mà de la Viquipèdia italiana

</timeline>

Població estrangera

El 31 de desembre de 2008 l'Alguer registrava una xifra de 914 de ciutadans estrangers^[5], el 2,08% del total de la població, les principals nacionalitats dels quals són:

Llocs i monuments d'interès

Article principal: Llista de monuments de l'Alguer

Fitxer:Quartieri Alghero.jpg

El nucli urbà

Palau Carcassona
La Catedral de Santa Maria. Començada al 1570, va ser oberta al 1593 però va ser acabada i consagrada al 1730. L'església original té un estil gòtic català, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base del campanar. La nau principal i les dues laterals, però, són d'estil renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un nàrtex neoclàssic a la façana, canviant bruscament la seua aparença.
L'Església de Sant Francesc (1360, reconstruïda a finals del segle XVI). Les parts originals gòtiques catalanes es poden veure a l'altar major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santíssim Sacrament. El campanar és de la primera meitat del segle XVI.
L'Església de Sant Miquel
L'antiga església de la Mare de Déu del Rosari, ara seu del Museu Diocesà d'Art Sacre.
La Torre del Portal, construïda a expenses de la comunitat jueva en 1360, i la Torre de l'Esperó Reial (segle XVI).
Palau d'Albis (segle XVI), un exemple típic d'arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l'octubre de 1541 l'emperador Carles V hi va viure.^[6]

Cent nurags es mantenen i es poden veure a les àrees veïnes de Santa Imbènia, Palmavera i Anghelu Ruju i també es poden veure necròpolis a Santu Pedru, Anghelu Ruju i Santa Imbènia (a més de troballes romanes).

Vista panoràmica del port i la ciutat de l'Alguer, amb el campanar de la Catedral de Santa Maria al fons a la dreta

Barris

Calabona: El barri més al sud de la ciutat, principalment cases residencials.
Caragol: Es un nucli habitat de construcció bastant recent, pròxima a la zona comercial de Galboneddu.
Carmine: A l'ingres de la ciutat proper a la Pedrera i com ell un barri popular.
Carrabuffas: Barri relativament recent, i encara en creixement.
Cuguttu: Zona situada entre l'Hospital Civil i l Llarg de l'Esperó, proper al Lido i a la Taulera.
Cunetta: Zona Residencial, situada al sud-est de la ciutat.
L'Alguer vella: El cor de la ciutat, la zona de la muralla amb les seves torres i esglésies. Zona comercial i residencial.
Lido: Proper al mar i amb majoria de segones residencies, es troba a la zona nord de la ciutat i és especialment concorregut durant el període d'estiueig..
Maria Pia: A la zona nord dividit en zona residencial i instal·lacions esportives.
La Mercè-Mercede:A la zona cèntrica, pren el seu nom de l'església dels Mercedaris, al costat dels jardins públics Tarragona.
Sant Miquel: Zona propera a Calabona, que porta el nom del patró de la ciutat, zona encara en creixement.
La Pedrera: Barri popular de la ciutat, un dels més poblats, sorgeix al llarg de la Via Don Minzoni, seu de diferents activitats comercials i de l'estació de tren.
Pivarada: Barri situat als voltants del cementiri i l'antic depurador d'aigües.
Sant Julià : Nucli habitat situat a la perifèria sud-est de la ciutat, proper a la localitat Carrabuffas.
Sant Agustí: Pren el nom de la homònima església; son presents edificis residencials privats, cases populars, activitats comercials...
L'Escaleta: Barri residencial de recent construcció a la sortida sud de la ciutat.
Taulera: Un altra zona de recent construcció, amb edificis populars i vil.les residencials.

Personatges il·lustres

Franca Masu: cantant més representativa de la música contemporània de l'Alguer. Canta cançons dels autors més grans de l'Alguer, com el Rafel Caria, l'Antonel·lo Colledanchise i Pino Piras.
Antoni Lofrasso: (1521-1595) poeta
Giuseppe Manno: (1786-1868) president del senat del Regne de Sardenya i del Regne d'Itàlia
Salvatore Burruni: (1933-2004) campió del món de boxa
Antonello Cuccureddu: (1949) jugador de futbol de la Juventus
Pino Piras: (1941-1989) cantant
Franco Restaino: (1938) filòsof
Gabriella Carlucci: (1959) presentadora de televisió italiana
Tessa Gelisio: (1977) naturalista presentadora de televisió italiana
Àngel Ceràvola: cantant, ha col.laborat amba a Franco Ceravola, Antonello Colledanchise, Pino Piras.
Antonel·lo Colledanchise: cantant, guanyador de molts premis nacionals i internacionals de musica i poesia
Pasqual Gal·lo: cantant
Joan Palomba: mestre d'escola i estudiós de la llengua algueresa
Antoni Ciuffo: poeta
Antonio Marras: estilista
Enzo Favata: músic de jazz
Maria Aurora Salvagno: atleta (campiona universitària, convocada pels Jocs Olímpics de Pequín)
Rafael Caria: (1941-2008) poeta, lingüista, gran treballador en defensa de la llengua catalana de l'Alguer